El dissabte 6 de novembre és la nova data de la celebració de la beatificació dels tres màrtirs caputxins assassinats a Manresa l'any 1936 per la seva condició religiosa. Prevista inicialment per al 14 de novembre del 2020, els organitzadors van ajornar la celebració per la situació de propagació de la pandèmia durant la tardor de l'any passat. Els frares Benet de Santa Coloma de Gramenet, Domènec de Sant Pere de Riudebitlles i Josep Oriol de Barcelona seran beatificats com estava previst a la basílica Santa Maria de la Seu de Manresa a les 11 del matí. La missa de beatificació serà presidida pel Cardenal Prefecte de la Congregació per les Causes dels Sants, Marcello Semeraro.

En la Glossa d'aquest diumenge, el bisbe de Vic, Romà Casanova, destacava que "la nostra diòcesi acollirà, per primera vegada en els temps moderns, una beatificació" i que en el testimoni dels nous beats "tenim un exemple de fidelitat que ens encoratja a tirar endavant, malgrat les dificultats que trobem en el nostre camí de fe".

Beat vol dir en llatí "feliç", "benaurat". L'Església, en declarar una persona com a beata, reconeix en ella –de manera oficial– un model de vida i algú a qui acudir perquè intercedeixi davant Déu i en permet el culte públic. Quan la devoció a un beat s'estén més enllà de l'àmbit local, en la majoria dels casos, es procedeix a l'inici del procés de canonització, per a declarar-lo sant.

El procés de beatificació d'aquests caputxins començà a la diòcesi de Vic el 18 d'abril de 1955: fou tramès a Roma l'any 1962 i fou prosseguit i completat entre els anys 1997 i 2005. Finalment, el 24 de gener del 2020, el papa Francesc aprovava de manera oficial la seva beatificació. Que se celebri a Manresa, i no a Roma, és fruit de la decisió del papa Benet XVI de traslladar aquestes cerimònies a les diòcesis per tal d'apropar el testimoni dels beatificats a l'Església local.

Fra Benet és el nom de religiós de Josep Domènech i Bonet, nascut a Santa Coloma de Gramanet el 1892. Fundador dels Amics del cant gregorià i mestre de novicis a Manresa. Fou un caputxí modèlic, de tarannà ascètic, i un exemple de vida consagrada, que sabia exigir –amb fermesa i dolcesa– als seus novicis el seu progrés espiritual. Fra Benet fou detingut el 6 d'agost del 1936 per uns milicians que l'escarniren i el torturaren i, finalment, l'assassinaren el dia 7 d'agost d'aquest mateix any.

Fra Domènec de Sant Pere de Riudebitlles és el nom de religiós de Joan Romeu i Canadell, nascut a Sant Pere de Riudebitlles el 1882. Mogut per uns forts ideals missioners, el 1917 fou enviat a l'Amèrica Central on, durant 17 anys, treballà pastoralment a Cartago (Costa Rica) i a Managua (Nicaragua). Després d'un apostolat molt intens, el 1930 retornà a Catalunya força malalt i visqué la darrera etapa de la seva vida al convent de Manresa, agraciat amb una fama de religiós bo i exemplar, observant i molt sacrificat. En esclatar la revolta, fou identificat i detingut com a eclesiàstic a casa d'uns parents, on havia estat acollit, i –confessant la seva condició religiosa– fou assassinat el 27 de juliol de 1936.

Fra Josep Oriol de Barcelona és el nom de religiós de Jaume Barjau Martí, nascut a Barcelona el 1891. El Pare Josep Oriol s'ordenà sacerdot el 1915 i es dedicà a la predicació, atenció al confessionari, direcció espiritual i, també, a la recerca històrica. Preparà l'edició del Chorale Psalterium, obra monumental que rebé els elogis del papa Pius XI. El P. Oriol i el reverend Pere Vintró foren els primers en morir assassinats a Manresa per la seva condició religiosa el dia 24 de juliol del 1936. El P. Oriol havia trobat refugi en una casa veïna al convent, i celebrava clandestinament la Santa Missa i també visitava i administrava clandestinament els sagraments. Fou en una d'aquestes perilloses sortides que fou descobert i detingut. Després de manifestar-se religiós, va ser insultat i assotat mentre ell perdonava els seus botxins. Finalment, fou assassinat als afores de Manresa.

[noticia]88451[/noticia]
[h3]Frares caputxins[/h3]
Els frares caputxins són una branca de l'Orde Franciscà, fundat per sant Francesc d'Assís a Itàlia en el segle XIII. Sant Francesc volia viure seguint l'evangeli de Jesús, en pobresa i fraternitat. Els caputxins són presents a Catalunya des de 1578. Han tingut convent a Manresa entre 1582 i 2007, amb els parèntesis forçosos de l'exclaustració al s. XIX i la guerra civil.