Bars i restaurants, el millor segons els manresans
L’oferta comercial és l’aspecte més ben valorat pels habitants de la ciutat i en destaquen especialment la gastronomia de bars i restaurants. També els serveis sanitaris privats, l’ensenyament universitari, la recollida d’escombraries i el reciclatge i els equipaments culturals obtenen una bona puntuació. Els manresans suspenen l’aparcament, el mercat laboral, la situació de la immigració, el trànsit i les obres públiques.
Gràfic 1: Puntuació dels diferents elements de la ciutat per part dels manresans.
Gràfic 2: Components de la imatge general de Manresa, segons els manresans.(5=màxim grau d’identificació; 1=grau nul d’identificació)
El 89,8% dels manresans està content de viure a Manresa. Els motius principals tenen a veure amb la qualitat de vida (tranquil•litat, dotació de serveis, poca contaminació, dimensions abastables) i amb l’arrelament i la identificació amb el lloc on es tenen els amics, la família, la feina. Només un 9,4% dels que viuen a la ciutat diuen que no els agrada. Hi ha una diferència notable en les valoracions de la ciutat en funció dels anys que fa que el ciutadà hi resideix. Així, els que s’han instal•lat recentment a Manresa valoren millor la seva dotació de serveis i infraestructures que no pas els que fa més temps que hi viuen.
L’enquesta als manresans oferia la possibilitat de fer propostes de millora de la ciutat. Els suggeriments més reiterats van ser la creació de noves places d’aparcament (per anar bé, més barates que les actuals o bé gratuïtes), l’ampliació de les àrees verdes a parcs, jardins i placetes, la millora del manteniment de la via pública i l’augment de les places d’escola bressol.
Manresa és un bon lloc on viure, segons els catalans
El 35,5% dels ciutadans de Catalunya enquestats afirmen conèixer Manresa, mentre que un 64,5%, no. Les diferències de notorietat més substancials tenen a veure amb l’activitat professional de les persones. Així, els empresaris, els jubilats i els quadres directius tenen un major coneixement de la ciutat que els treballadors (especialment els que estan a l’atur) i les mestresses de casa. Els 61,3% considera que Manresa és un bon lloc per viure per la qualitat de vida, per la seva dimensió mitjana i la seva situació geogràfica a mig camí entre Barcelona i la muntanya. És rellevant senyalar que entre els ciutadans que coneixen Manresa el percentatge dels que afirmen que és un bon lloc per viure augmenta fins al 72%. Entre els inconvenients de viure a la ciutat, els no manresans citen, en primer lloc, el mal clima.
La jerarquia dels conceptes associats a la imatge de Manresa canvien en funció de si l’enquestat afirma conèixer o no la ciutat. Així, les persones que coneixen Manresa posen la centralitat en primer lloc, per davant de la qualitat de vida i de la ciutat de cultura. També prioritzen la ciutat comercial a la ciutat industrial i la ciutat històrica-artística. Les persones que no coneixen Manresa en tenen una imatge preeminent de ciutat amb qualitat de vida i de ciutat moderna i dinàmica. En tots els casos, és feble la percepció dels ciutadans de Catalunya d’una Manresa universitària.
G ràfic 3: Components de la imatge general de Manresa, segons els ciutadans de Catalunya
(5=màxim grau d’identificació; 1=grau nul d’identificació)
Els monuments, edificis, serveis o equipaments més coneguts de Manresa són el Nucli Antic i els carrers comercials i la Seu. Els més ben valorats són la Seu i el Kursaal, empatats en puntuació amb un 7,44 sobre 10. El principal motiu per venir a Manresa és visitar amics i parents (un 25%). Altres motius són la feina (un 17%), fer turisme (un 14%) o comprar (un 10,5%).
806 enquestes
La consulta es va fer a un total de 806 persones, a partir d’un treball de camp telefònic. Inclou, d’una banda, una enquesta a 403 ciutadans de diverses ciutats de Catalunya, que es va dur a terme entre el 9 i el 20 de març del 2009; i de l’altra, una enquesta a 403 manresans, feta del 16 al 25 de març del 2009. En total, es van haver de fer 4.114 trucades a llars de Manresa i 11.094 a domicilis d’altres ciutats. En tots dos casos, el marge de confiança dels resultats obtinguts és del 95,5% per a un marge d’error de +/-5%.
