Aquests aparcaments es podran habiilitar o construir gràcies al nou Pla Director Urbanístic (PDU) dels aparcaments d'intercanvi modal transport públic-vehicle privat a l'àmbit del sistema tarifari integrat de l'ATM de Barcelona. Aquest pla constata que, per millorar la mobilitat metropolitana augmentant l'ús del transport públic, s'han d'incrementar els punts d'intercanvi modal perquè els usuaris de qualsevol mena de transport privat de curt recorregut puguin estacionar amb seguretat i continuar gran part del seu trajecte en transport públic. El pla també contempla els canvis en el concepte de mobilitat, que s'ha ampliat amb l'ús de bicicletes, patinets elèctrics o cotxes i motos compartits; els serveis que milloren la qualitat i satisfacció dels usuaris en els seus desplaçaments, com la restauració o el comerç, i solucions sostenibles i intel·ligents per al lliurament de paquets i mercaderies del comerç electrònic.
El PDU, doncs, crea les condicions urbanístiques per desenvolupar una xarxa de parks&rides amb serveis per donar resposta a totes aquestes necessitats, i afegeix atractius per incrementar l'ús de la xarxa pública de transport. S'espera que amb aquestes noves insfraestructures s'estalviï l'emissió de 23.741 tones de CO2 anuals en tot l'àmbit que abasta el PDU.
Un cop s'hagi desplegat completament el Pla, Catalunya disposarà de 26.082 places d'aparcament d'intercanvi modal, el que implica doblar les existents actualment (12.780).
[h2]Com seran els nous aparcaments?[/h2]
El Pla orienta el disseny que tindran els aparcaments, amb unes prescripcions que s'hauran d'aplicar directament, directrius que hauran de seguir els que necessitin un planejament urbanístic posterior per desenvolupar-se i recomanacions per ordenar un àmbit de 300 metres a l'entorn de les estacions. El disseny de les edificacions haurà de tenir coherència amb l'entorn urbà més immediat, i tenir en compte el paisatge i les condicions ambientals del lloc.
També s'estableixen directrius per vetllar per la sostenibilitat ambiental: ús de paviments permeables, elements vegetals, estalvi d'aigua, recollida separada de l'aigua d'escorrentia, ús d'energies renovables...
Els park&rides es podran habilitar en qualsevol règim de sòl, ja sigui urbà, urbanitzable o no urbanitzable, sempre que estiguin vinculats a una estació de tren; i podran admetre usos diversos a més del principal: flota de cotxes i motos per compartir, lloguer de vehicles i bicicletes, recàrrega de vehicles elèctrics, box o caixes de seguretat per a guardar vehicles de mobilitat personal, centres de petites reparacions... També es contempla que hi pugui haver determinats serveis a les persones: restauració, petites botigues de primera necessitat, dipòsit de paquets i mercaderies en aquells aparcaments més cèntrics...
Els ens encarregats d'impulsar els park&rides seran, principalment, ADIF o FGC, o bé el titular de la carretera o ajuntament que pertoqui, si se situen a prop d'estacions d'autobús interurbà. La gestió podrà ser directa, a través de l'administració que l'hagi impulsada, o bé indirecta mitjançant concessió. L'ens que s'encarregarà de realitzar el seguiment del PDU serà l'Autoritat del Transport Metropolità.
[h2]On es faran els nous aparcaments?[/h2]
El Pla Director Urbanístic abasta l'àmbit del sistema tarifari integrat de l'ATM de Barcelona, incloent 13 comarques, 296 municipis i el 74% de la població catalana, uns 5,5 milions d'habitants. A l'hora de fer la selecció de les estacions amb les condicions més òptimes per fer-hi els park&rides s'han exclòs les situades a la conurbació central de Barcelona, ja que s'hi pot arribar per altres mitjans de transport com el metro o l'autobús urbà, i també els espais d'aparcament vinculats als ferris que atraquen als ports, els de l'Aeroport del Prat i els situats a la via pública.
Així, els 102 aparcaments es distribuiran en 10 estacions d'autobús, 28 estacions de Ferrocarrils de la Generalitat i 64 estacions de Renfe. Hi haurà tres tipus de punts d'intercanvi: principal, amb més de 300 places cadascun; secundari, amb entre 100 i 300 places, i complementari, amb menys de 100.
Els 41 punts principals es construiran al costat de les estacions d'FGC d'Igualada, Les Fonts, Martorell-Enllaç, Quatre Camins, Rubí Centre, Sant Boi de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Quirze del Vallès i Santa Coloma de Cervelló; i al costat de les estacions de Renfe de Blanes, Calafell, Calella, Cardedeu, Castellbisbal, Castelldefels, Cerdanyola-Universitat, Cubelles, Cunit, el Prat de Llobregat, el Vendrell, Gavà, Gelida, Granollers Centre, Llinars del Vallès, Manresa, Martorell, Mataró, Mollet-Sant Fost, Montcada Bifurcació, Montgat, Montgat Nord, Montmeló, Santa Maria de Palautordera, Sabadell Sud, Sant Celoni, Sant Cugat del Vallès, Sant Sadurní d’Anoia, Sant Vicenç de Calders, Terrassa Oest, Viladecans i Vilanova i la Geltrú.
Pel que fa als 35 punts secundaris, s'ubicaran als FGC d'Abrera, Colònia Güell, Hospital General, Manresa-Alta, Martorell-Central, Molí Nou-Ciutat Cooperativa, Olesa de Montserrat, Pallejà, Sant Esteve Sesrovires, Valldoreix i Volpelleres, i al costat de la Renfe d'Arenys de Mar, Balenyà-Tona-Seva, Barberà del Vallès, Caldes d’Estrac, Centelles, Cerdanyola del Vallès, el Masnou, Granollers-Canovelles, Gualba, l’Arboç, Lavern-Subirats, les Franqueses-Granollers Nord, Mollet-Santa Rosa, Montcada-Ripollet, Parets del Vallès, Premià de Mar, Rubí, Sant Andreu de Llavaneres, Sitges, Terrassa Est, Tordera, Torelló, Vic, Viladecavalls i Vilassar de Mar.
Finalment, hi haurà 26 punts complementaris, a les estacions d'autobús interurbà A5-Premià de Dalt, D2.2-La Palma de Cervelló, D3.6-Vallirana, A1-Alella, B1.1-Bigues i Riells, B3-Lliçà d’Amunt, C1.1-Caldes de Montbui, C2.2-Palau Solità i Plegamans i D3.3-Cervelló, Polinyà; als FGC de Les Planes, Sant Vicenç-Castellgalí, Baixador de Vallvidrera, Capellades, la Beguda, Mira-Sol, Piera i la Pobla de Claramunt i a la Renfe Balenyà-Els Hostalets, el Papiol, Hostalric, les Franqueses del Vallès, Maçanet-Massanes, Manlleu, Riells i Viabrea-Breda i Sant Vicenç de Castellet.
De totes aquestes places, 1.375 seran reconversions de places existents, i 13.302, de nova creació.
[h2]El Bages: més de 900 places d'intercanvi modal principal, secundari i complementari[/h2]
El Bages tindrà més de 900 places d'aparcament intermodal que donaran servei a les estacions de Rodalies i dels FGC de Manresa i Sant Vicenç de Castellet, entre noves places i reconversions.
A la Renfe de Manresa (pàg. 16), on actualment es comptabilitzen 463 places, se n'afegiran 137 en una superfície total de 15.000 metres quadrats, mentre que a la de Sant Vicenç de Castellet (pàg. 9) es passarà de 41 places a 72, o el que és el mateix, 70 per a cotxes i 14 per a bicicletes, en una superfície de 1.806 metres quadrats.
Pel que fa als FGC, a Manresa-Alta (pàg. 30) s'adaptaran les 150 places actuals per fer-ne 131 per a vehicles i 133 per a bicicletes, mentre que a Sant Vicenç-Castellgalí (pàg. 12), les 80 actuals es reformularan en 78 per a vehicles i 14 per a bicicletes.
