Un moment de la professió. Foto: AbM

Coincidint amb la Solemnitat de la Dedicació de la basílica de Santa Maria de Montserrat, el G. Vicenç Santamaria i Ollé (Santa Coloma de Cervelló, Baix Llobregat, 25 d'agost de 1949) ha signat aquest migdia el seu compromís definitiu amb la comunitat benedictina de Montserrat i n'ha estat consagrat com a membre. L'eucaristia, en el decurs de la qual el G. Vicenç ha professat solemnement –el compromís temporal l'havia signat el 12 de gener de 2008-, ha estat presidida pel P. Abat de Montserrat, Josep M. Soler, i ha comptat amb la presència de tots els membres de la comunitat, que actualment formen una seixantena de monjos.

Durant la missa conventual, Vicenç Santamaria ha llegit davant els seus germans monjos i els fidels assistents, la seva cèdula –escrit- de compromís amb la comunitat i amb l'Església, que ha signat sobre l'altar de la Basílica de Santa Maria. Posteriorment, ha realitzat una pregària d'ofrena d'un mateix, que consisteix en el cant d'un verset del salm 118: "Rebeu-me, Senyor, segons la Vostra Paraula, i viuré, que no em vegi confós en la meva esperança", que ha repetit tres vegades. Acabat aquest punt, i després que el P. Abat li fes lliurament dels signes de la seva condició de monjo –la cogulla i el llibre de pregària- ha rebut l'abraçada de tots els monjos que han fet la professió solemne, com a símbol d'unió i d'acolliment a la comunitat.

"La vocació monàstica és un misteri d'amor, intuït, experimentat, fruït, segons els moments i moments, sempre en la inefable experiència del dia a dia viscut sota la mirada de Déu. Una experiència que és combat, que és gràcia, que és alliberament, que és donació, que és vivència de pau", ha dit el P. Abat Josep M. Soler durant l'homilia de la missa conventual d'aquest migdia. "Aquesta és, en el fons, l'experiència que de ja fa anys ha viscut el G. Vicenç en els diverses etapes del seu itinerari personal. Per això avui, per continuar-la amb més intensitat i destil·lant tota la seva experiència vital passada, es disposa a lliurar-se definitivament com a monjo en el si de la nostra comunitat fins al final de la seva existència", ha afegit.

"Tot celebrant la dedicació d'aquesta basílica, el G. Vicenç vol dedicar la seva vida a Déu i als altres en el servei monàstic que ha estat confiat a la nostra comunitat de Montserrat. I el Senyor, per la pregària de l'Església, acull aquesta donació que el nostre germà li fa d'ell mateix; per l'Esperit Sant el consagrarà monjo i se'l farà tot seu. No és, doncs, un terme ja assolit el que celebrem avui. Sinó un final d'etapa i l'inici d‘una altra, inèdita, definitiva, que s'obre vers el futur i vers l'infinit. Per això, tenint en compte la feblesa i les limitacions humanes, l'Església invocarà damunt el G. Vicenç la gràcia de Jesucrist, el foc de l'Esperit Sant i la intercessió de Santa Maria i de tots els sants i santes de Déu. També nosaltres, moguts per l'estimació, ens unirem a aquesta pregària eclesial a favor d'ell", ha explicat el P. Josep M. Soler.

"Amb l'ajuda divina, com a aprofundiment del do que va rebre en el baptisme i renovat en tot el seu ésser, podrà viure més plenament la seva realitat espiritual de temple de Déu, de portador de la Santa Trinitat i alhora podrà viure el ministeri de la intercessió i de l'acollida a favor dels altres. Ho haurà d'anar renovant cada dia amb un treball espiritual que vagi evangelitzant el seu interior –ha afegit en referència al nou monjo-. Així, en un procés de llibertat interior, s'anirà fent més i més conscient que el seu cor, els seus pensaments i els seus actes són sempre presents a la mirada amorosa de Déu, tal com ensenya sant Benet quan tracta dels graons de l'escala vers l'amor perfecte".

"Així, també, s'anirà endinsant cada vegada més en la vivència transformadora de la celebració l'Ofici diví, que és la tasca principal del seu servei, al llarg de la jornada; s'hi trobarà, com diu també sant Benet, "a la presència de la divinitat i dels seus àngels" per lloar el Creador per la saviesa del seu pla d'amor a favor de la humanitat entera", ha conclòs el P. Abat.