Xavier Sucarrats: La darrera jornada de la lliga Endesa no ha suposat cap pas enrere per La Bruixa d'Or. La derrota davant el Real Madrid entrava dins els paràmetres de la més pura lògica. Els 23 punts de marge final no són cap desastre. La diferència de potencial entre ambdós conjunts convidava a preveure que la derrota final fos més àmplia. Els manresans no ocuparan el titular de cap diari per un marcador de rècord. Vol dir això que s'ha d'estar content després d'una derrota que podia haver estat més gran? No. Mai es pot estar content després de perdre. La jornada no és per pujar el cap ben enlaire però tampoc per abaixar-lo. Simplement, per mirar endavant.
Tot i això, l'enfrontament amb el Real Madrid deixa algunes dades positives. Els 35 rebots capturats pels jugadors manresans van ser els mateixos que van atrapar els pivots blancs. La Bruixa d'Or va ser capaç de vèncer dos dels quatre quarts del partit, tot i que si el aquest hagués estat més ajustat probablement alguna d'aquestes dades no s'hagués produït.
No van ser aquestes les úniques bones notícies per La Bruixa d'Or. La resta de resultats de la jornada van acompanyar. A Valladolid semblen ja haver llençat la tovallola i els castellans tenen moltes opcions d'ocupar la darrera plaça a la lliga Endesa. Obradoiro, en sentit contrari, està en dinàmica ascendent i sembla convidat a lluitar per fites superiors. Queden com a rivals dels manresans, Fuenlabrada (7 victòries), Tuenti Estudiantes (5) i UCAM Múrcia (5). Tots tres van perdre aquest cap de setmana. Això implica el mateix escenari que fa una setmana havent jugat La Bruixa d'Or contra el Real Madrid però no els seus rivals directes.
El món de l'esport no és matemàtica pura. Borja Comenge comentava a la roda de premsa que no fa cas d'aquests tipus de prediccions que sovint podem fer els mitjans de comunicació. El tècnic vol centrar-se en el seu equip ja que és l'únic factor que pot controlar. Sembla una decisió encertada i prudent. Per aconseguir la permanència, caldrà que La Bruixa d'Or lluiti i guanyi partits sense esperar que ningú més li faci la feina. Però la prudència i l'optimisme no han d'estar renyides obligatòriament. Per tant, hi ha qui pot veure el got mig ple
