Un dossier amb un centenar de fotografies de caràcter homosexual amb un noi ha estat clau per apartar del sacerdoci a DVP, que va ser rector de la parròquia de Sant Vicenç de Castellet entre el 2006 i el 2011, generant-hi un gran conflicte entre el conjunt de feligresos i amb el propi ajuntament, i que anteriorment també havia passat per Manlleu (Osona), on ja havia creat molts problemes fins i tot de tipus econòmics.

Segons va avançar Regió7 aquest divendres, i confirmen a Nació Digital fonts coneixedores del cas, DVP ha perdut la categoria de sacerdot, en tant que no té una personalitat "idònia", segons el dictamen del Vaticà.

La decisió, un fet amb ben pocs precedents, confirma el malestar dels feligresos bagencs, que entre el 2006 i el 2011 no van parar de denunciar les pràctiques irregulars que DVP duia a terme a l'església. DVP havia arribat a dir que qui no combregava amb ell "tenia l'ànima plena de merda", se l'havia acusat de no repartir els aliments recollits per Càritas, que acabaven fent-se malbé, de cobrar 65 euros a cada nen per fer la primera comunió i de no reinvertir aquests diners en les obres socials de la parròquia, de vendre's imatges, de no no visitar els malalts... Fins i tot es va enemistar amb els enterramorts, que es van constituir en entitat civil per tenir-hi els mínims tractes possibles.

Però totes aquestes queixes, degudament formulades al bisbe de Vic, Romà Casanova, havien anat a parar en un sac buit. Fins i tot les que li havien formulat l'arxiprest, situació que va generar estupefacció en el si de l'Església catalana. De fet, feligresos d'arreu del país també van retreure insistentment a Casanova l'empara injustificada que donava a DVP, sense obtenir-ne resposta.

Tot plegat fins que, investigat a fons a instàncies d'una institució eclesiàstica catalana, el comportament íntim de DVP li ha acabat costant el càrrec. Per mitjà d'un reconegut catedràtic de Dret Eclesiàstic, coneixedor els ressorts del Vaticà, les denúncies i les imatges en qüestió van acabar arribant a les instàncies pertinents. El resultat: DVP té una personalitat "no idònia" per exercir de capellà.

Expulsió del seminari i "rociero"
Expulsat del seminari de Barcelona, dels salesians, dels carmelites i d'un convent de Sevilla, finalment va acabar anant a petar a la diòcesi de Castelló, on el bisbe Juan Antonio Reig -que no dubta en presidir misses en honor als franquistes caiguts durant la Guerra Civil- el va acceptar amb els braços oberts.

Ordenat capellà, DVP va ser enviat a Manlleu, d'on ja el van haver de traslladar. A Sant Vicenç, a més de la conducta eclesiàsticament reprobable que denunciaven els feligresos, també va generar malestar per impulsar tot de misses "rocieras", menystenir l'ús del català i protagonitzar un viacrucis de Divendres Sant al ritme de l'himne espanyol.

Finalment, la situació s'hi va acabar fent tant insostenible que, al juliol del 2011, el bisbat de Vic el va acabar cessant, sense donar-li cap altre càrrec. Ara, via el Vaticà, ha perdut definitivament la potestat de promulgar la paraula de Déu.