Els dos caçadors de Sant Salvador de Guardiola acusats d'enverinar mortalment 14 gossos han negat rotundament els fets durant el judici que s'ha celebrat aquest dimarts a Manresa. Un d'ells, l'expresident de l'Associació Guardiolenca de Caça, ha assegurat que no tenia "cap interès en posar esquers perquè van en contra nostra" i ha afegit que "l'únic que vull és caçar amb tota tranquil·litat". Els fets van tenir lloc des del març del 2012 fins a l'octubre del mateix any, als termes de Castellfollit del Boix, Sant Salvador de Guardiola i Manresa. La Fiscalia acusa els dos caçadors de col·locar esquers amb restes de carn impregnades amb un insecticida "molt nociu" i els demana dos anys de presó i una multa de 4.800 euros. El judici ha quedat vist per sentència.

El ministeri fiscal considera que els dos caçadors van col·locar fins a onze esquers en diversos passos de fauna durant l'època de veda de caça amb l'objectiu d'evitar l'entrada d'animals salvatges que poguessin depredar la fauna cinegètica que gestionaven, com ara el conill, la perdiu o el faisà. 

Durant la seva declaració, l'expresident de l'Associació Guardiolenca de Caça ha negat rotundament que ell i el seu cunyat –també acusat- haguessin col·locat els esquers. El processat ha assegurat que no tenia cap interès en posar esquers perquè "també van en contra nostra, perquè si t'enganxen et tanquen el coto, i jo l'únic que vull és caçar amb tota tranquil·litat". "A més, els nostres gossos també s'haurien pogut enverinar perquè quan caces mai els veus", ha afegit. Segons l'acusat, el dia que van morir set gossos de cop –el primer dia de la temporada de caça- ells també anaven a caçar a la mateixa zona i, per tant, també s'haurien pogut morir els seus gossos. 

Tots dos acusats han reconegut que anaven al camp "centenars de vegades" perquè els agrada, però han assegurat que mai van veure cap esquer ni tampoc els van olorar. 

Esquers impregnats amb metamidofos, un plaguicida "molt nociu"

Segons l'escrit del fiscal, els dos homes van escampar carn impregnada i macerada amb el producte químic 'metamidofos', un plaguicida organofosforat "molt nociu per a la salut humana i per al medi ambient", i que només es pot utilitzar de manera molt controlada en la investigació i en laboratori en quantitats molt baixes. 

L'escrit destaca que ho van fer sense cap mena d'autorització i amb el propòsit de produir la mort del màxim número d'animals carnívors, protegits o no per llei. Per això, van col·locar esquers en diversos paratges, alguns d'ells a tocar de la zona controlada de caça de Montserrat i a escassos metres de la zona perifèrica de protecció del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.

La seva acció va provocar la mort de 14 gossos i tres guineus. Set dels cans eren de particulars de la zona, i set més d'un caçador de l'associació que es van enverinar durant el primer dia de caça d'aquella temporada, a l'octubre del 2012. 

"La caça és l'única beneficiada"

Els Agents Rurals creuen que, "per evidències", els dos acusats són sospitosos d'haver col·locat els esquers. "Pel lloc on es troben els esquers, l'època i la metodologia, això només beneficia la caça", ha assegurat un dels agents.

Durant la seva declaració, els agents han explicat que els esquers estaven instal·lats en els passos de fauna i amb branques tallades d'una manera concreta per indicar on estaven col·locats. Un any més tard, al 2013, els Agents Rurals van veure els acusats tallant branques per obrir pas. 

Per altra banda, durant la investigació, els Agents Rurals van trobar en les zones pròximes als llocs on s'havien posat els esquers, diverses burilles de cigarreta de marca 'Winston' que un dels acusats ha reconegut que fumava i un sobre arrugat amb el nom d'un dels acusats. Per l'agent, "la zona de la Glorieta era com un hort i els dos acusats eren els hortolans i ells hi anaven com si anessin al seu hort". 

Segons els Agents Rurals, l'efectivitat del verí va ser "molt alta" i han assegurat que, a més dels gossos, hi deuen haver més animals morts, però que són molt difícils de detectar, ja que molts van a morir al seu cau. A més, han explicat que el verí crea cadena, ja que qualsevol animal que mengi un animal mort per enverinament també resulta enverinat. 

Per la seva banda, un dels propietaris, a qui se li van morir set gossos mentre caçava, ha explicat que el dia dels fets es va quedar en estat de xoc i no entenia què passava. Ell i la seva germana –que era qui cuidava els animals- van quedar fortament afectats pels fets. Igualment, tots els propietaris a qui se'ls van morir gossos han assegurat que la mort dels seus animals els va provocar profunda tristesa.

L'advocat dels acusats ha centrat la seva defensa a demostrar que qualsevol altre podria haver col·locat aquests esquers i s'ha basat en el fet que ningú va veure els acusats. En aquesta línia, la veterinària que va assistir els animals enverinats ha explicat que, a Sant Salvador de Guardiola, ja s'havien produït diversos casos d'enverinament des de feia més d'una dècada i molts en una zona pròxima a una finca anomenada Cal Masachs on, segons la veterinària, tenen problemes amb els porcs senglars perquè els fan malbé les collites. En aquests casos, el verí utilitzat és un altre. 

La Fiscalia creu que ha quedat demostrada la culpabilitat dels dos caçadors i, per això, els acusa d'un delicte contra la fauna i un altre continuat de danys. El ministeri demana dos anys de presó i una multa de 4.800 euros. A més de la presó, el ministeri també demana la seva inhabilitació durant 3 anys, una multa de 4.800 euros i indemnitzacions de fins a 8.939 euros.