Sor Amparo i Sor Anuncia s'eixugaven els ulls i repetien una i una altra vegada "no calia", "gràcies", "oooh!" mentre els diversos col·lectius que han treballat amb elles a Sant Andreu aquests darrers anys els portaven obsequis de comiat en una sala gòtica de l'hospital plena de gent que no volia perdre's el moment.

Abans, en el transcurs de l'ofici que s'ha celebrat a la capella, la germana Juana Belzunegui, visitadora provincial de la companyia de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, posava punt i final a 174 anys de presència de l'institut catòlic a l'hospital i residència manresà.

Les dues monges, que es traslladen dins la mateixa orde a València i a Barcelona, han encomanat als assistents la seva gratitut i també alguna que altra llàgrima que s'ha vessat des del públic.

"Falten vocacions i nosaltres ja som grans", explicava a NacióManresa la superiora de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paul, sor Amparo, el passat 2 d'octubre. "És una decisió que tenim presa des de fa gairebé un any", deia, "els últims mesos fem feines voluntàries a la residència, tot esperant que es faci efectiu el trasllat". El trasllat, ara sí, ja és imminent.

La Companyia de les Germanes de la Caritat és un institut catòric fundat el 1633 amb vots simples, una societat de vida apostòlica, dedicada a la caritat i l'assistència als necessitats. A Manresa va arribar el 1844 i es va dedicar a l'atenció dels malalts pobres. Durant aquests 174 anys s'han anat adaptant als canvis que ha viscut l'hospital de Sant Andreu, fins a dia d'avui, que amb només dues monges, han decidit donar per finalitzada la seva relació amb Manresa.