TRES PUNTS: El balanç és, de moment, millor que fa un any a la mateixa alçada. Dues victòries a la quarta jornada per una de fa dotze mesos. La temporada passada, la segona victòria va trigar onze jornades. Contra els mateixos rivals, també té l'equip bagenc una victòria de marge. El triomf assolit a Andorra és el fet diferencial.
TEMPS MORT: La inconsistència i, sobretot, les males sortides al primer i tercer quart van pesar com una llosa a un ICL Manresa que va saber reaccionar i s'hagués pogut endur la victòria. Tots els protagonistes, absolutament tots, van coincidir que el desenllaç va ser un cara o creu. El derbi va ser un d'aquells partits que fan afició. Emoció fins al final, intercanvi de ratxes, estones de bon joc i tot per a decidir fins al darrer segon. La pega? El marcador final.
FALTA PERSONAL: L'ICL Manresa va acusar la Muslidependència. El pivot serbi va estar novament espectacular. Però quan el gegant serbi no és a la pista o és ben defensat pels seus rivals, el conjunt manresà ho pateix en excés. La darrera jugada contra el Fiatc Joventut era per a Musli però els de Salva Maldonado el van defensar molt bé i van obligar a un mal llançament de Ricki Sánchez. La pilota no va entrar i la victòria es va escapar cap a Badalona.
