No hi ha proves objectives, ni mòbil, ni res de res que inculpin Joan Milán de matar la seva esposa, Josefina Serrán, el 27 de març de 2000 a casa seva a Castellbell i el Vilar. És més, ha quedat demostrat que en el moment de l'assassinat de la seva dona, Milán es trobava a la feina, essent impossible materialment que fos el culpable dels fets.

Onze anys i mig han hagut de passar per a que la jutgessa de Manresa que va convocar la vista que preveu la llei del Jurat, una vegada escoltats el fiscal i l'advocat del cas, arxivés el cas i exonerés el marit de la difunta, segons explica La Vanguardia.

El 27 de març de 2000, Josefina Serrán apareixia a casa seva a Castellbell i el Vilar degollada. Fins que no va arribar la comissió judicial per aixecar el cadàver més de deu persones van contaminar l'escena del crim. El fet és que ni es va poder determinar l'hora de la mort. Dos mesos després una vident va dir en una sessió en que hi havia la família i dos agents de la Guardia Civil que participaven en la investigació que l'assassí tenia entre 30 i 35 anys, el pel curt i treballava fora del poble, totes elles característiques que coincidien amb el vidu. El maig de 2002, dos anys més tard de l'assassinat, la Guardia Civil detenia Joan Milán i l'ingressava en presó provisional de la que sortiria aquell mateix estiu després de pagar la fiança.

En tot aquest temps, Milán ha hagut de canviar de residència i començar una nova vida junt al seu fill, que en el moment dels fets tenia 18 mesos, a causa de pintades a casa seva, repartiment de pasquins acusant-lo de l'assassinat i la pressió que va suportar al ser apuntat com a sospitós.

La jutgessa de Manresa destaca expressament en l'auto les nombroses singularitats i irregularitats del cas. No hi ha arma i a més ha quedat provat que Serrán era viva a les 9.20 del matí quan va trucar a la feina per dir que no aniria a treballar a causa de mal de ronyó i en aquell moment el marit era treballant en una altra població. Aquests fets, junt a l'extravagància de la prova de la vident i la pèrdua de proves com una cortina tacada de sang i pels que la víctima tenia a les ungles.