Xavier Sucarrats: La victòria davant el Bilbao Bizkaia Basket confirma el bon inici de temporada de l'Assignia Manresa. L'entorn ja comença a parlar d'unes fites que fa un any semblaven inassolibles. Però no és l'hora de fer volar coloms. L'objectiu el va definir molt bé, un any més, Jaume Ponsarnau. Aquest no és cap altre que "ser un dels setze millors equips de la Lliga Endesa". I ho continua sent malgrat les declaracions del Jaume en roda de premsa el passat dissabte quan afirmava que "estem molt contents però encara no hem arribat al nostre límit". Primer toca certificar la permanència i després ja hi haurà dret a somniar.

Més enllà de quin sigui l'objectiu, aquest passa indubtablement pel Nou Congost. El pavelló manresà torna a ser aquella pista inexpugnable a la que els rivals tenen molt de respecte. El públic torna a acudir a la cita amb l'equip i això es nota. Les victòries han estat més o menys còmodes, que no fàcils, però l'afició ha estat al seu lloc en els moments més difícils.

Dels propers cinc compromisos, tres són a casa contra rivals que juguen la mateixa lliga. CAI de Saragossa, Blancos de Rueda Valladolid i Lucentum Alacant passaran pel Nou Congost properament. L'èxit de la temporada passa per aconseguir bons resultats amb els rivals directes. Sempre il·lusiona derrotar a un gran o un històric, però s'ha de tenir clar contra qui es juguen les garrofes. L'objectiu s'aconsegueix davant els màxims competidors. Aragonesos, castellans i alacantins ho són aquesta temporada. El Nou Congost ha de ser el sisè home que empenyi l'equip fins al minut quaranta.

Les bones temporades de bàsquet a Manresa han tingut la mateixa recepta. Fortalesa a casa i pescar a fora quan n'hi havia l'oportunitat. Una bona ratxa al Nou Congost era la primera senyal als rivals que derrotar al Manresa no seria fàcil. Aquesta temporada es va pel mateix camí. És el factor Nou Congost.