Fruit dels darrers canvis organitzatius en el cos dels Mossos d'Esquadra, la comissaria Cristina Manresa ha estat designada com a nou cap de la Regió Policial Central de la policia catalana en substitució del comissari Josep Lluís Rossell, que ocupava la màxima responsabilitat de la comissaria de Manresa des de juny de 2019, ara fa un any i mig, quan va substituir Sergi Pla.

El moviment de responsabilitats en l'organigrama dels Mossos d'Esquadra després de la restitució del major Trapero com a cap, ha estat constant. Fa menys d'un mes, el passat 27 de novembre, Trapero havia designat Cristina Manresa sotscap de la Regió Policial Metropolitana Sud. Abans, i des de juny de 2019. havia estat la número 2 de l'antecessor de Trapero al capdavant del cos, Eduard Sallent, o el que és el mateix, comissària superior de coordinació central dels Mossos.

La comissaria arribava des de la Regió Policial Metropolitana Nord, la més gran de Catalunya, on havia estat cap des de maig de 2017 fins a maig de 2019. Abans havia estat estat cap de la Regió Policial Metropolitana Sud i directora de. Pla de seguretat del Mobile World Congress des de 2013

Manresa és diplomada en Criminologia i llicenciada en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona. El 2006 va cursar el postgrau Programa superior de Direcció i Gestió de la Seguretat Pública a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). També té formació en lideratge per a Directius d'ESADE. Va ingressar als Mossos d'Esquadra l'any 1991, en la quarta promoció, i arribà a comissària el 2009, passant per totes les categories.

Investigada per l'1-O

La comissària ha estat notícia aquesta setmana després que el jutjat d'instrucció número 2 de Sabadell l'estigui investigant juntament amb quatre caps policials més i dos agents per "indicis de desobediència greu" per l'1-O, que llavors era cap de la Regió Policial Metropolitana Nord.

Els fets se centren en els dies previs, entre el 26 i 30 de setembre, quan en diversos centres educatius i socials de la ciutat es van realitzar activitats per "impedir o obstaculitzar el tancament dels mateixos i així poder-los utilitzar" l'1-O. Segons el jutge, els agents s'haurien limitat a l'aixecament d'actes, sense prendre cap mesura efectiva per impedir la utilització d'aquests centres per a la votació.

Tot plegat és conseqüència, diu, del propi disseny del pla de la policia catalana, que sosté que volgudament no era idoni per executar les ordres del TSJC. Sí que s'arxiva la investigació d'un jutjat de Cornellà contra la cúpula.