A Manresa hi ha un dels pocs obradors artesanals que encara fa garlandes de Pasqua, unes figures de galeta amb què es decoren les palmes i els palmons el Diumenge de Rams. Es tracta del Cigne, una pastisseria amb tres generacions d'història. En fan de formes diverses: de religioses –com l'escala, el peix, o la creu- i d'altres d'adaptades als nous temps i amb figures humanes o d'animals com elefants o papallones. A molts llocs les garlandes s'han deixat de fer i la tradició s'ha anat perdent, però segons explica David Pérez, del Cigne, a Manresa continua ben viva. Fetes a base d'ou, mantega i farina, les garlandes també es coneixen amb altres noms com currotacos, ninos, papus o figuretes.

Les garlandes són unes galetes que es pengen a les palmes i als palmons que es beneeixen el Diumenge de Rams. Com molts altres productes de la pastisseria catalana, aquesta tradició també està lligada a la religió. Però la tradició continua viva a la Catalunya Central i, segons explica David Pérez, són moltes les persones que en compren, sobretot avis pels nens.

Al Cigne s'han adaptat als nous temps, i en fan de totes les formes. Això sí, la recepta continua fidel, a base de mantega, ou i farina. Les venen per unitats i en paquets de 10 garlandes i ja fa dies que omplen els aparadors de la botiga.

Les galetes es coneixen amb diferents noms segons el lloc: garlandes, a Manresa; currotacos, a Barcelona, Gelida i Vilanova i la Geltrú; ninots, a Caldes de Montbui i Cervera; ninos, a Palafrugell, o papus, a Prats de Lluçanès.