Un llibre educatiu
El 107è aniversari d'aquest capítol cabdal de la història d'Artés, arriba després que en la passada diada de Sant Jordi, l'editorial bagenca Lalè, especialitzada en temes educatius i de patrimoni cultural, publiqués La Revolta dels Burots, fruit d'un procés participatiu que va comptar amb la implicació de 150 infants d'entre 10 i 12 anys de les dues escoles d'Artés, l'escola Doctor Ferrer i l'escola Vedruna.La Revolta dels Burots, il·lustrat amb elements de còmic, és el relat de cooperació de tot un poble per defensar-se dels abusos de poder i posar fi a les desigualtats. L'àlbum va ser il·lustrat per Xavi Reñé.
La Revolta dels Burots d'Artés
Tot va començar a finals del segle XIX, quan la fàbrica tèxtil Can Berenguer d'Artés va posicionar-se com un dels motors de l'economia del poble, monopolitzant la mà d'obra industrial de la vila. La fàbrica en qüestió va constituir el pas d'una societat pràcticament agrícola a una d'industrial, amb característiques molt semblants a les d'una colònia fabril.Davant d'aquesta nova situació -que també es va donar en molts altres punts de Catalunya- va néixer l'anomenat moviment obrer, que protagonitzava, sovint, accions de protesta davant les seves condicions laborals. Amb l'objectiu de tenir controlats els treballadors, les diverses patronals -també Can Berenguer- van començar a desenvolupar el caciquisme, un fenomen consistent en el control absolut del poder local -tant públic com religiós- per part de l'elit. A Artés aquest poder l'ostentaven els germans Berenguer, propietaris de la fàbrica, que van dur a terme accions com l'enderrocament de l'església vella l'any 1912; el tancament de l'Orfeó Artesenc, que era on es reunien els que no estaven d'acord amb les polítiques dels germans; la coacció de vot, i l'abús dels obrers, entre d'altres.
Veient que la situació d'opressió i de misèria cada cop era més latent entre els treballadors, la situació va explotar quan, a causa del dèficit econòmic que patia l'Ajuntament, governat a l'ombra pels mateixos Berenguer, es va demanar als vilatans un nou impost sobre els consums, anomenat burot. De fet, a les persones que l'havien de cobrar se'ls anomenava, també, burots.
L'impost va entrar en vigor el dia 2 de gener del 1917, però, estant-hi en contra tota la població, nombrosos comerciants, pagesos i més de set-cents obrers de Can Berenguer es van declarar en vaga, concentrant-se davant de les casetes on els burots s'esperaven per a cobrar, fins que finalment les van incendiar. Capitanejant tot aquest moviment hi havia Claudi Sala.
La revolta no va minvar fins que no es va retirar el nou impost i fins que l'alcalde no va dimitir. El dia 5 de gener tot va tornar a una certa normalitat, però els obrers, cansats de l'opressió, van fundar una associació per a defensar els seus drets i els seus interessos, i van nomenar-ne Sala president d'honor. Cal destacar, també, que molts treballadors no van tornar a tascar a Can Berenguer, i van tirar endavant la Fàbrica Nova (La Tèxtil d'Artés), que va comptar amb una col·laboració econòmica de 10.000 pessetes aportades pel mateix Sala.
[naciomanresa]
