Per gaudir de la bellesa, per fascinar-nos amb ella, ens cal obertura de ment i capacitat d'observació. Així ho van defensar dimarts l'enginyer tècnic agrícola, màster en Viticultura i Enologia i president del Consell Regulador de la DO Pla de Bages, Joan Soler, i la mestra, formadora de mestres, escriptora, especialista en desenvolupament personal, intel·ligència emocional i comunicació, Eva Bach. Tots dos van participar en el setè dels diàlegs de l'Àgora Educació 2022, que en aquesta ocasió tenia la bellesa com a eix temàtic. Soler i Bach van reivindicar una societat que presti més atenció a la bellesa que hi ha en la quotidianitat i van defensar que l'educació ens prepari per tenir capacitat de percebre-la i també per crear-ne.

"La bellesa ens fascina". Així va iniciar la seva intervenció Eva Bach en el diàleg, que van seguir prop de 90 persones. Després de convidar les persones que van seguir la conversa a tancar els ulls i pensar, durant un minut, en una imatge de bellesa, Bach va demostrar que la majoria de persones, com ha fet la societat, "hem relegat la bellesa a la natura, les arts, el rostre i el cos humà. La bellesa té un sentit ornamental i esteticista i l'hem allunyada del dia a dia i de les relacions humanes". En aquest sentit, Soler va puntualitzar que quan pensem en bellesa, tendim a mirar enfora, però que hi ha "bellesa interna i invisible" que es pot fer manifesta i visible externament. Segons Soler, la capacitat de percebre la bellesa depèn des d'on es viuen les coses i que mentre l'esperit busca la bellesa, la ment busca el moviment. 

[h3]La bellesa de la vida quotidiana[/h3]
Durant el diàleg, Bach i Soler van posar l'accent en la capacitat commovedora de la bellesa. Una capacitat que requereix d'una actitud receptiva. "És com l'enamorament", va dir Bach, "que et surt al pas i te'l trobes". El que és important és que hi posem actitud per evitar "que la bellesa et passi pel davant i no la puguis veure". En aquesta línia, els conferenciants van reivindicar tota la bellesa que hi ha en la vida quotidiana i que no veiem, com per exemple gestos d'amor que es poden transformar en moments plens de bellesa. 

Bach i Soler van coincidir que perquè una cosa sigui bella ha de ser veritat, ha de tenir credibilitat. Fer les coses ben fetes, des de la veritat, és "oferir bellesa a qui l'observa i benestar a qui la fa", va dir Soler. Per això, tots dos, van reivindicar la bellesa de les relacions humanes, a les quals prestem poca atenció, tot i la seva importància, perquè "el que ens commou, ens mou per dins i ens condueix a cuidar i estimar". Per Soler, la bellesa física ha de ser una porta d'entrada a una cosa molt més profunda i íntima i per això cal traspassar tot de capes que ens permetin trobar allò que fa que la vida sigui bonica. Segons va dir, vist des d'aquest punt de vista, "la bellesa és casa, és un refugi, una recàrrega d'energia i una cura" i per això "hem de procurar-nos moments de bellesa en el dia a dia". 

[h3]És possible educar el sentit de la bellesa?[/h3]
Tots tenim una font de bellesa i de creativitat que ha de rajar i tots els éssers humans naixem amb la capacitat de veure i de crear bellesa. Durant la conversa, Bach i Soler van assegurar que l'escola, però també l'entorn més proper, tenen la capacitat d'educar en la transmissió de la bellesa, de transmetre el concepte estètic que s'hi associa. Segons Bach, les criatures neixen amb la capacitat de meravellar-se i això cal aprofitar-ho per fer un pont que connecti aquesta capacitat amb la bellesa. 

Els ponents del diàleg van explorar també la relació entre bellesa i coneixement i el poder que té la bellesa de fer-nos emmalaltir. Van citar Stendhal i tot d'autors que s'han referit al dolor que pot provocar la bellesa quan ens mostra coses que no podem tenir ni retenir. 

[h3]Escola i cultura al proper diàleg[/h3]
El cicle de diàlegs de l'Àgora Educació 2022 es reprendrà el dia 23 de maig amb una conversa sobre escola i cultura en la qual prendran part Gemma Carbó, gestora cultural i doctora en Ciències de l'Educació, i Marta Esteve, directora de la Fundació Carulla.