Xavier Sucarrats: En la vida d'una persona o entitat s'han de tenir sempre objectius. Tenir una ambició o una fita per aconseguir és sempre un estímul per tirar endavant. És aquella salsa tant necessària per no caure en la depressió. Però aquests objectius han de ser assumibles i basat, en bona part, en factors que un mateix pugui controlar.
Per aconseguir aquests objectius és indispensable saber el marc en què s'han d'aconseguir. La indefinició d'aquest marc, factor incontrolable, és el principal perill per a La Bruixa d'Or. Les dures exigències econòmiques de l'ACB per confirmar els ascensos esportius obren la porta a una permanència que el club manresà no s'ha guanyat a la pista. El cas de la temporada passada quan Valladolid i Estudiantes es van mantenir tot i ocupar les dues darreres posicions és l'exemple més recent. Estudiantils i vallisoletans han jugat a la màxima categoria sense haver-s'ho guanyat. El president de l'entitat, Josep Vives, ha mostrat la seva gran esperança per poder continuar a la lliga Endesa. Més prudent es mostrava el director esportiu, Pere Capdevila, en una entrevista La Xarxa.
La incertesa pot ser el pitjor aliat de La Bruixa d'Or. Les temporades s'han de planificar amb temps. No saber si el club bagenc jugarà la lliga Endesa o la LEB Or retardaria la confecció d'una plantilla que hauria d'afrontar objectius molt diferents segons on hagi de competir. Els jugadors que poden servir per un reptes poden no ser útils per a altres empreses. Confeccionar un equip amb presses no acostuma a ser bo. Cert és que el Blancos de Rueda Valladolid va fer tots els fitxatges a contrarellotge i ha aconseguit la permanència. Però també es podria discutir sobre com ho han aconseguit. L'ACB hauria de vetllar per un fair play financer.
Les esperances al Nou Congost per seguir a la lliga Endesa passen per un estiu que pot ser llarg. Pel bé del club que no ho sigui massa.
