"Si amb una mà presentem la targeta i amb l'altra accionem la palanca, com ho fem per introduir la bossa de residus al contenidor?" pregunta l'Alba mentre representa el gest que li suposa, des de la cadira de rodes, reciclar en els nous contenidors del carrer Dante de Manresa. Llençar la brossa o qualsevol de les fraccions de reciclatge als contenidors sempre ha estat una tasca feixuga per a les persones amb discapacitat, sobretot per a les que tenen mobilitat reduïda, "però no només per a nosaltres", avisa la Sílvia, "també les persones grans que no tenen força al peu, o que no tenen prou equilibri, tenen moltes dificultats per poder fer tot el procediment, i ara encara més havent de mostrar la targeta en els contenidors tancats".
La Sílvia i l'Alba són només dos exemples de persones que, des de la seva discapacitat física, volen ser autònomes, "però no deixem de trobar-nos amb entrebancs en el nostre dia a dia". El tema del reciclatge és una de les "moltes" assignatures pendents per aconseguir aquesta autonomia. "També ens passava amb els contenidors antics", admeten, però lamenten que amb el canvi de mètode no s'hagi aprofitat per facilitar-los la tasca. I és que, a més a més de tot, per a elles que no poden accionar la palanca de peu, la palanca manual per obrir el contenidor "va molt dura", i si a més s'hi suma que moltes vegades el camió de recollida deixa els contenidors buits separats de la vorera, "llavors sí que llençar la brossa es converteix en un gest heroïc". Sí la palanca no anés tant dura, "no sé si amb uhn sistema elèctric o amb més politges", l'operació seria més senzilla.
Davant la dificultat, "sempre ens trobem algun vianant que ens ajuda, empenyent la palanca o llençant el residu", explica la Sílvia, "la gent acostuma a ser molt amable en aquest sentit", reconeix. Tot i així, "no podem -ni volem- estar pendents de si passa o no passa algú que ens pugui ajudar". En el cas de la Sílvia, a més, s'hi afegeix el fet que viu sola. "A vegades deixo les bosses de les fraccions al costat de la porta, tot esperant que algun familiar ho tregui quan ve a visitar-me, però a vegades passa més d'una setmana i no es pot estar tant temps amb brossa a casa, sobretot l'orgànica, que de seguida fa pudor".
Tant la Sílvia com l'Alba han contactat amb l'Ajuntament de Manresa, amb l'Oficina de Reciclatge i fins i tot amb l'empresa fabricant dels contenidors. Ros Roca, els ha explicat que existeixen uns "complements" en forma de calaix separat, que està especialment pensat per a persones amb dificultats motrius. "L'únic inconvenient que té, segons ens han dit, és que la seva recollida ha de ser manual, no es pot fer automàticament des del camió, però a Manresa ja passa una brigada abans per posar les bosses de terra a dins dels contenidors", calcula l'Alba, "a més tampoc crec que se'n generi un volum molt gran".
Amb l'Ajuntament hi han contactat diverses vegades. "Les primeres respostes no van ser satisfactories, de l'estil en prenem nota", explica la Sílvia. La darrera resposta que ha rebut l'Alba, però, sembla obrir les portes a trobar-hi una solució. "Estem estudiant diverses alternatives", li han dit, amb el compromís de contactar-hi quan hagin pres una decisió.