07
de novembre
de
2022, 11:29
Actualitzat:
14:05h
Set mesos després de la seva mort, la família de Carles Llussà Ruiz ja ho té tot a punt per presentar les memòries que aquest prestigiós metge manresà va escriure al llarg dels seus set darrers anys de vida. Sota el títol A la recerca del temps passat, Llussà, en aquest volum de poc més de quatre-centes pàgines, explica tots aquells successos, anècdotes i records que el van marcar al llarg de la seva vida; una vida plena d'inquietuds i dinamisme molt lligada a la seva professió però també a la seva ciutat i al seu país. Es tracta, tal com asseguren els seus fills, d'un "retrat fidel i acurat" de la Manresa que el va veure néixer, créixer i perir i que, com la resta de Catalunya, va patir les conseqüències d'una crua Guerra Civil; d'un miserable franquisme, i d'una exígua Transició Democràtica. Tot plegat, "des de l'exercici de la seva vocació: una carrera mèdica viscuda amb profunditat durant més de mig segle", lloen els familiars del difunt.
Tot i que no va començar a escriure les seves memòries fins al 2015, la llavor de A la recerca del temps passat sorgeix uns anys abans, arran d'unes entrevistes que els historiadors Pere Gasol Pujol i Joaquim Aloy Bosch van fer-li a Llussà per incorporar-les al portal memòria.cat, dedicat a la investigació i divulgació del nostre passat recent. Tots dos historiadors van encoratjar-lo a deixar el seu testimoni vital per escrit, per "l'interès que tenia tot el que explicava i recordava", assegura la família.
Editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat, el volum es presentarà aquest dissabte, 12 de novembre, a les set de la tarda, a l'auditori de l'Espai Plana de l'Om. Serà en el marc d'un acte a porta tancada en el qual, a banda de la família i l'entorn més proper, també hi prendran part l'alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia; l'historiador Pere Gasol Pujol; el president de la junta comarcal del Bages del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, Jordi Aligué Capsada, i l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol Soley, amb qui Carles Llussà va travar-hi amistat durant els primers anys de Convergència Democràtica de Catalunya. De fet, Pujol ja va assistir al funeral del metge manresà el passat 21 d'abril a l'església de Crist Rei. Tots quatre intervindran en l'acte amb una petita ponència, que estarà conduïda per Laura Llussà Rosell, una neta de l'homenatjat.
Una llarga i prestigiosa trajectòria professional
Nascut a Manresa el juny de 1926, va cursar els estudis primaris a l'Escola dels Infants de les Carmelites de la Vedruna i a l'escola dels Germans de la Doctrina Cristiana (l'actual Salle). Un cop acabat el batxillerat a l'Institut Lluís de Peguera, va decidir començar la carrera de Medicina a la Universitat de València, on va fer-hi els dos primers cursos. Després es va traslladar a la Universitat de Barcelona per acabar la llicenciatura. El títol el va obtenir el 1950, amb 24 anys.
Tal com ell mateix explicava en una entrevista oferta a El Pou de la Gallina l'any 2014, un cop a la facultat de l'hospital Clínic se li va despertar l'interès per la psicoanàlisi en un moment en què "Freud estava totalment vetat perquè era jueu i es considerava que atacava les arrels del cristianisme". Tot i així, ell va aconseguir entrar -com a estudiant intern- a l'Institut Frenopàtic de les Corts, on va iniciar la formació en psiquiatria. La seva etapa acadèmica va culminar amb la càtedra de psiquiatria dels professors Ramón Sarró i Burbano i Joan Obiols i Vié.
El mateix any que va contraure matrimoni amb la també manresana Montserrat Torra Ferrer (el 1956), va començar a exercir de metge de família de la Seguretat Social fins al 1977, així com de neuropsiquiatre (fins l'any 1991). En aquest sentit, cal destacar que va ser cap de Servei de Neurofisiologia clínica de la Clínica de Sant Josep de Manresa del 1970 al 1991. Encara en plana professional, Llussà va ser un dels promotors del primer Servei de Psicologia i Psiquiatria Infantil de la comarca del Bages, a l'Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa, que es va posar en marxa l'any 1962 i del qual va ser-ne responsable durant vint-i-sis anys. Així mateix, va exercir de metge forense de Vic i després de Manresa del 1964 al 1991.
Molt actiu quant a l'associacionisme dels metges, va ser vicepresident de la primera Junta de la Delegació Comarcal del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona del 1954 al 1960 i President de la Secció de Metges Jubilats de la Delegació Comarcal del Bages del COMB del 2002 al 2009. Cal esmentar la seva contribució en la fundació de l'Associació Manresana de Pares de Nens/es Subdotats (AMPANS) i en la creació de l'Escola de Formació Social Torras i Bages.
Compromès amb la llengua i la cultura
Carles Llussà va combinar la seva carrera mèdica amb una forta militància en favor de la llengua i la cultura catalanes. En aquest sentit, l'any 1953 va fundar, juntament amb els companys de l'Associació d'Exalumnes de l'institut d'Ensenyament Mitjà (actual Lluís de Peguera), Bages, una revista de temes culturals i ciutadans de la qual va ser-ne director. Uns anys més tard va participar en la campanya Català a l'Escola, promoguda pel Centre d'Estudis Francesc Eiximenis del 1967 al 1968. També va ser membre de la Comissió Organitzadora de l'11è Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana celebrat a Reus el setembre de 1980.
Activitat política
L'any 1957 s'introdueix en política, entrant a formar part del col·lectiu Cristians Catalans, que aleshores presidien Xavier Muñoz i Pujol i Jordi Pujol i Soley. Molt assidu a les tertúlies del Gremi de Sant Lluc, va ser un dels membres fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya i va ostentar el càrrec de primer president de la Mesa del Consell Nacional d'aquest partit.
Tot i que no va començar a escriure les seves memòries fins al 2015, la llavor de A la recerca del temps passat sorgeix uns anys abans, arran d'unes entrevistes que els historiadors Pere Gasol Pujol i Joaquim Aloy Bosch van fer-li a Llussà per incorporar-les al portal memòria.cat, dedicat a la investigació i divulgació del nostre passat recent. Tots dos historiadors van encoratjar-lo a deixar el seu testimoni vital per escrit, per "l'interès que tenia tot el que explicava i recordava", assegura la família.
Editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat, el volum es presentarà aquest dissabte, 12 de novembre, a les set de la tarda, a l'auditori de l'Espai Plana de l'Om. Serà en el marc d'un acte a porta tancada en el qual, a banda de la família i l'entorn més proper, també hi prendran part l'alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia; l'historiador Pere Gasol Pujol; el president de la junta comarcal del Bages del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, Jordi Aligué Capsada, i l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol Soley, amb qui Carles Llussà va travar-hi amistat durant els primers anys de Convergència Democràtica de Catalunya. De fet, Pujol ja va assistir al funeral del metge manresà el passat 21 d'abril a l'església de Crist Rei. Tots quatre intervindran en l'acte amb una petita ponència, que estarà conduïda per Laura Llussà Rosell, una neta de l'homenatjat.
Una llarga i prestigiosa trajectòria professional
Nascut a Manresa el juny de 1926, va cursar els estudis primaris a l'Escola dels Infants de les Carmelites de la Vedruna i a l'escola dels Germans de la Doctrina Cristiana (l'actual Salle). Un cop acabat el batxillerat a l'Institut Lluís de Peguera, va decidir començar la carrera de Medicina a la Universitat de València, on va fer-hi els dos primers cursos. Després es va traslladar a la Universitat de Barcelona per acabar la llicenciatura. El títol el va obtenir el 1950, amb 24 anys.
Tal com ell mateix explicava en una entrevista oferta a El Pou de la Gallina l'any 2014, un cop a la facultat de l'hospital Clínic se li va despertar l'interès per la psicoanàlisi en un moment en què "Freud estava totalment vetat perquè era jueu i es considerava que atacava les arrels del cristianisme". Tot i així, ell va aconseguir entrar -com a estudiant intern- a l'Institut Frenopàtic de les Corts, on va iniciar la formació en psiquiatria. La seva etapa acadèmica va culminar amb la càtedra de psiquiatria dels professors Ramón Sarró i Burbano i Joan Obiols i Vié.
El mateix any que va contraure matrimoni amb la també manresana Montserrat Torra Ferrer (el 1956), va començar a exercir de metge de família de la Seguretat Social fins al 1977, així com de neuropsiquiatre (fins l'any 1991). En aquest sentit, cal destacar que va ser cap de Servei de Neurofisiologia clínica de la Clínica de Sant Josep de Manresa del 1970 al 1991. Encara en plana professional, Llussà va ser un dels promotors del primer Servei de Psicologia i Psiquiatria Infantil de la comarca del Bages, a l'Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa, que es va posar en marxa l'any 1962 i del qual va ser-ne responsable durant vint-i-sis anys. Així mateix, va exercir de metge forense de Vic i després de Manresa del 1964 al 1991.
Molt actiu quant a l'associacionisme dels metges, va ser vicepresident de la primera Junta de la Delegació Comarcal del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona del 1954 al 1960 i President de la Secció de Metges Jubilats de la Delegació Comarcal del Bages del COMB del 2002 al 2009. Cal esmentar la seva contribució en la fundació de l'Associació Manresana de Pares de Nens/es Subdotats (AMPANS) i en la creació de l'Escola de Formació Social Torras i Bages.
Compromès amb la llengua i la cultura
Carles Llussà va combinar la seva carrera mèdica amb una forta militància en favor de la llengua i la cultura catalanes. En aquest sentit, l'any 1953 va fundar, juntament amb els companys de l'Associació d'Exalumnes de l'institut d'Ensenyament Mitjà (actual Lluís de Peguera), Bages, una revista de temes culturals i ciutadans de la qual va ser-ne director. Uns anys més tard va participar en la campanya Català a l'Escola, promoguda pel Centre d'Estudis Francesc Eiximenis del 1967 al 1968. També va ser membre de la Comissió Organitzadora de l'11è Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana celebrat a Reus el setembre de 1980.
Activitat política
L'any 1957 s'introdueix en política, entrant a formar part del col·lectiu Cristians Catalans, que aleshores presidien Xavier Muñoz i Pujol i Jordi Pujol i Soley. Molt assidu a les tertúlies del Gremi de Sant Lluc, va ser un dels membres fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya i va ostentar el càrrec de primer president de la Mesa del Consell Nacional d'aquest partit.