La qualitat de l'aire i la renaturalització dels entorns escolars han centrat la taula rodona Ciutat, Salut i Clima, que s'ha celebrat aquest dimarts a l'auditori de la Plana de l'Om de Manresa. La jornada ha donat continuïtat al debat iniciat l'any passat i ha reunit professionals de la salut, especialistes en natura i representants municipals per analitzar com les ciutats poden afrontar el canvi climàtic i transformar els espais escolars per afavorir el benestar dels infants.

La trobada, presentada per la metgessa Anna Rodríguez, ha posat l'accent en la influència de l'entorn físic durant la infància. Una de les idees que ha travessat les intervencions és que naturalitzar els patis no és només una qüestió ambiental, sinó també de salut física, emocional i mental.

La contaminació de l'aire i la manca de verd afecten els infants

La primera ponència ha anat a càrrec de Rosa Bosch Munsó, psicòloga i investigadora de l'Àrea de Salut Mental d'Althaia, que ha presentat evidències sobre la relació entre l'entorn escolar, la contaminació atmosfèrica i la salut mental. Bosch ha exposat que un de cada set infants d'Europa té algun problema de salut mental, una proporció que, segons les dades que ha compartit, és un terç superior a la de fa quinze anys.

A partir de l'estudi d'escoles de Manresa, la investigadora ha assenyalat que l'exposició continuada a partícules en suspensió s'associa amb conductes internalitzants, com l'ansietat, la tristesa o el mal de cap. Alhora, la manca d'espais verds es relaciona amb un augment de conductes externalitzants, com l'agressivitat o l'incompliment de les normes.

Bosch ha tancat la intervenció amb una reflexió sobre la capacitat d'actuar sobre els entorns quotidians: "La genètica no la podem modificar, però podem modificar l'entorn físic que ens afecta".

Recuperar el vincle amb la natura

La segona intervenció ha estat a càrrec de Júlia Moya Garcia, coordinadora del programa d'Educació i de Promoció del Binomi Salut i Natura de la delegació catalana de SEO/BirdLife. Sota el títol Restaurar el vincle amb l'entorn, un pas més enllà, ha defensat la necessitat de recuperar la relació quotidiana dels infants amb la natura.

Moya ha explicat que l'entitat treballa en la transformació de patis escolars a partir de l'observació de com els infants utilitzen aquests espais i es relacionen entre ells. Els canvis físics en l'entorn poden contribuir a modificar dinàmiques negatives i afavorir relacions socials més saludables.

La ponent ha reivindicat que els infants entenguin que les persones formen part de la natura i no són simples espectadores d'un entorn extern. En aquest sentit, ha defensat que la vegetació ha de deixar de ser percebuda com un element accessori o un bé de consum i passar a integrar-se en la vida quotidiana. La transformació dels patis escolars es planteja així com una oportunitat per abordar alhora els efectes del canvi climàtic i el benestar emocional.

Els ajuntaments, clau en la renaturalització dels espais

El regidor d'Acció Climàtica i Educació de l'Ajuntament de Manresa, Pol Huguet, ha centrat la seva ponència en el paper de les ciutats en el retorn de la natura a les escoles i de les escoles a l'entorn natural. Ha destacat que incorporar vegetació als espais urbans pot millorar la qualitat de l'aire, afavorir la salut física i mental i contribuir a combatre el canvi climàtic.

Huguet també ha assenyalat la importància de sensibilitzar la població sobre la relació entre el medi ambient i la salut, i ha defensat que les administracions han de facilitar actuacions que permetin avançar en la renaturalització dels espais.

La jornada ha acabat amb una taula rodona amb els tres ponents i Anna Rodríguez com a moderadora, en què s'han compartit les conclusions de les intervencions i s'han debatut preguntes i aportacions del públic. Una de les idees principals ha estat que no cal disposar necessàriament de grans recursos per començar a transformar els patis escolars, sinó comptar amb un bon projecte i una planificació adequada.

La conclusió compartida ha apuntat a la necessitat d'apropar els infants a la natura des de petits, no només a través de la informació i la conscienciació, sinó també mitjançant espais que els permetin experimentar-la i sentir-se'n part. La iniciativa s'emmarca en la col·laboració entre institucions sanitàries, administracions, universitats i entitats ambientals del territori per promoure una cultura de salut que situï la vida, el territori i el futur del planeta al centre.