Manresa és la ciutat gran amb més amiant per habitant de Catalunya

Dilluns es va presentar el mapa del cens de cobertes de fibrociment de Catalunya municipi per municipi

Una operaris retiren cobertes de fibrociment
Una operaris retiren cobertes de fibrociment | Generalitat
01 de maig del 2024
Actualitzat el 03 de maig a les 21:09h

Manresa és, amb molta diferència, la ciutat de més de 50.000 habitants amb més cobertes i més tones d'amiant per habitant de Catalunya segons les dades del mapa del cens de cobertes de fibrociment que va presentar dilluns el Govern, una eina gràfica i interactiva desenvolupada per l'Institut Cartogràfic de Catalunya, que ha de servir per a la retirada de l'amiant.

Segons el mapa, Manresa compta amb un total de 1.227 cobertes d'amiant inventariades, que dona una densitat de 15,62 cobertes per cada 1.000 habitants, un valor que gairebé dobla la quarta ciutat amb pitjor registre, Rubí (7,92 x 1.000 habitants). Entre Manresa i Rubí, Reus és la segona ciutat amb més cobertes per habitant (11,73) i Lleida, la tercera (10,78). Les tres ciutats importants del país amb menys cobertes per habitant són Castelldefels (0,6), Barcelona (1,23) i Sant Cugat del Vallès (1,74).


En xifres absolutes, Manresa és la cinquena ciutat del país amb més cobertes, amb 1.227. Les quatre que estan per sobre de la capital del Bages tenen, lògicament, més població. Són Barcelona, amb 2.042 cobertes; Lleida, amb 1.541; Sabadell, amb 1.522, i Reus, amb 1.273.

Si es posa el focus en la quantitat de tones, la ciutat de Barcelona ocupa el primer lloc, amb 17.716,01 tones, seguida de Terrassa amb 11.285,32 tones, Sabadell amb 10.934,55 tones, Lleida amb 9.317,93 tones i Manresa amb 7.763,54 tones. Però si es pren de referència les tones per cada 1.000 habitants, Manresa torna a situar-se al capdemunt de la llista amb 98,81 tones d'amiant per cada 1.000 habitants -o el que seria el mateix 98,81 kg per habitant-, seguida de Lleida amb 65,16 tones, i Sabadell i Terrassa amb 50,17 i 50,1 tones per cada 1.000 habitants respectivament.

Arxivat a