12
de març
del
2024
Actualitzat
a les
17:13h
"Els que es jubilaven aquí ja ens ho deien: aquí dins hi ha molt de verí". Ho diu Rafael Rubio Almansa, un antic treballador del metro de Barcelona que es va passar les dècades al taller soterrat de Vilapicina, on trastejaven amb els combois. Encara ara recorda quan treballaven amb tanta pols dels elements mecànics i electrònics que l'empresa els donava llet perquè beguessin i els xuclés les partícules. "Era el remei que se'ns proveïa", diu ara, amb 69 anys. Amb el temps va saber que allò que volava davant seu incloïa asbest, fibres d'amiant. I malgrat denunciar que això havia tingut afectació rellevant sobre la seva salut, es va trobar la negativa de l'empresa Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) a acceptar-ho. Formalment, l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) va ser qui li va rebutjar. Ara, la justícia li ha donat la raó. Com a resposta, TMB està estudiant la possibilitat de recórrer la decisió judicial.
En concret ha estat el jutjat del social número 4, que ha emès una sentència que conclou que cal acceptar al demanda del treballador i atorgar-li la incapacitat permanent total per a l'exercici de la que era la seva professió habitual, mecànic torner. A més, estableix que aquesta incapacitat ve causada per una "malaltia professional". És a dir, una patologia causada per l'acció directa de l'entorn laboral. "Fins ara, es deia que era una malaltia comuna i ara es reconeix que ha estat causada per l'empresa", resol l'advocat de la causa laboral, Àlex Tisminetzky, del Col·lectiu Ronda.
De fet, és el segon cas en què els jutjats donen la raó als treballadors del metro afectats per l'amiant, si bé és el primer en què el protagonista és viu. En l'anterior cas, que va comptar amb la ratificació de la sentència inicial per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), es feia referència a un càncer que va acabar sent mortal i que va ser amb "gairebé absoluta certesa" causat per l'amiant, deia llavors l'alt tribunal. Actualment, el Col·lectiu Ronda porta dos casos més de treballadors que reclamen el reconeixement d'una invalidesa causada per les fibres de l'asbest i quatre casos més de viduïtat, després que l'antic membre de la plantilla de TMB ja hagi mort.
D'entrada, si bé la sentència encara es pot recórrer a instàncies superiors, aquest nou pronunciament judicial també és el primer cop que afecta un treballador que va iniciar la demanda quan encara era empleat en actiu. Rafael Rubio, animat pel clima d'indignació entre els companys que veien que no es reconeixia prou el risc al qual havien estat exposats durant anys, va decidir moure fitxa quan encara tenia una jubilació parcial i havia de treballar algunes hores per a TMB. Ara insisteix: "Jo no guanyo ni perdo res amb aquesta sentència, però sí que em queda la satisfacció d'esperar que almenys l'empresa sigui comprensiva amb la resta de treballadors afectats".
Al costat del treballador i l'advocat, que han presentat l'avenç judicial en roda de premsa, també hi havia Óscar Sánchez, del sindicat de la CGT. Aquest representant sindical ha insistit a recordar que "encara hi ha amiant al metro de Barcelona" per més que l'empresa hagi adaptat les condicions de seguretat perquè aquests elements no tinguin impacte en el dia a dia de la plantilla. En aquest sentit, ha assenyalat les reticències de TMB a abraçar les reclamacions dels afectats i compensar-los com reclamen. "Hi ha treballadors com en Rafael que tenen un problema molt greu i em sembla que cap empresa hauria de negar que s'hi està produint un perjudici", ha puntualitzat Sánchez, que també lamenta que la xifra final de casos totalment reconeguts depengui de les ganes que tingui cada treballador de batallar judicialment durant anys.
De moment, el lletrat Àlex Tisminetzky explica que ara s'ha obert la via per reclamar una indemnització per danys i perjudicis, però que encara no en tenen cap exemple de com es poden acabar materialitzant aquestes indemnitzacions. Del primer cas, el del treballador ja mort amb sentència ferma, encara esperen saber quina resolució arriba. La xifra, però, podria ser "important". S'aspira fins i tot a parlar de "100.000 euros" de manera orientativa. Això, però, encara està en un punt incipient i pot anar variant segons els casos que arribin a la justícia. A banda, des del Col·lectiu Ronda i la CGT acusen TMB d'estar destinant esforços judicials amb "bons advocats" i "proves pericials cares" per contradir la versió dels treballadors, quan es podria destinar aquest import a prevenir i compensar millor la plantilla.
Per contra, fonts de l'empresa sosté que es va fer la prova més avança que existeix als treballadors que "potencialment havien estat exposats a l'amiant en el seu dia" i es va resoldre que hi havia 28 treballadors que presentaven "imatges radiològiques que podrien estar relacionades amb una exposició a l'amiant, però també amb altres causes". Ara, a més, es puntualitza que ja s'ha retirat o tractat el 87% de l'amiant que hi havia al metro i citen un informe del 2020 de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) que va resoldre que el risc per a la salut per possible amiant per als usuaris del metro ja "és indistingible" del de la població en general.
Sigui com sigui, la sentència del jutjat del social número 4 fa constar que la diagnosi és clara. En Rafael té des del 2013 una "asbestosi amb plaques pleurals i emfisema pulmonar lleu" diagnosticat, així com una "exposició crònica a l'amiant en el treball". Així, alhora que es constata la presència d'aquestes fibres en l'entorn del metro des de finals dels anys 80, també s'assenyala que no va ser fins al 2018 quan es va implantar "un pla d’intervenció per eliminar l’amiant en estructures i es va intensificar la vigilància de la salut", si bé abans s'havien començat a prendre mesures parcials per apartar l'amiant de la infraestructura. Tot plegat ha acabat deixant una situació que, fa sis anys, va evidenciar que el treballador del metro tenir "una placa pleural calcificada a la perifèria del lòbul inferior dret, associat a bandes lineals subpleurals paral·leles a la pleura i a la reticulació intersticial en lòbul mitjà i lòbul inferior dret suggestius d'asbestosi, emfisema bipulmonar moderat".
En concret ha estat el jutjat del social número 4, que ha emès una sentència que conclou que cal acceptar al demanda del treballador i atorgar-li la incapacitat permanent total per a l'exercici de la que era la seva professió habitual, mecànic torner. A més, estableix que aquesta incapacitat ve causada per una "malaltia professional". És a dir, una patologia causada per l'acció directa de l'entorn laboral. "Fins ara, es deia que era una malaltia comuna i ara es reconeix que ha estat causada per l'empresa", resol l'advocat de la causa laboral, Àlex Tisminetzky, del Col·lectiu Ronda.
De fet, és el segon cas en què els jutjats donen la raó als treballadors del metro afectats per l'amiant, si bé és el primer en què el protagonista és viu. En l'anterior cas, que va comptar amb la ratificació de la sentència inicial per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), es feia referència a un càncer que va acabar sent mortal i que va ser amb "gairebé absoluta certesa" causat per l'amiant, deia llavors l'alt tribunal. Actualment, el Col·lectiu Ronda porta dos casos més de treballadors que reclamen el reconeixement d'una invalidesa causada per les fibres de l'asbest i quatre casos més de viduïtat, després que l'antic membre de la plantilla de TMB ja hagi mort.
"Ni guanyo ni perdo res, però em queda satisfacció"
D'entrada, si bé la sentència encara es pot recórrer a instàncies superiors, aquest nou pronunciament judicial també és el primer cop que afecta un treballador que va iniciar la demanda quan encara era empleat en actiu. Rafael Rubio, animat pel clima d'indignació entre els companys que veien que no es reconeixia prou el risc al qual havien estat exposats durant anys, va decidir moure fitxa quan encara tenia una jubilació parcial i havia de treballar algunes hores per a TMB. Ara insisteix: "Jo no guanyo ni perdo res amb aquesta sentència, però sí que em queda la satisfacció d'esperar que almenys l'empresa sigui comprensiva amb la resta de treballadors afectats".Al costat del treballador i l'advocat, que han presentat l'avenç judicial en roda de premsa, també hi havia Óscar Sánchez, del sindicat de la CGT. Aquest representant sindical ha insistit a recordar que "encara hi ha amiant al metro de Barcelona" per més que l'empresa hagi adaptat les condicions de seguretat perquè aquests elements no tinguin impacte en el dia a dia de la plantilla. En aquest sentit, ha assenyalat les reticències de TMB a abraçar les reclamacions dels afectats i compensar-los com reclamen. "Hi ha treballadors com en Rafael que tenen un problema molt greu i em sembla que cap empresa hauria de negar que s'hi està produint un perjudici", ha puntualitzat Sánchez, que també lamenta que la xifra final de casos totalment reconeguts depengui de les ganes que tingui cada treballador de batallar judicialment durant anys.
De moment, el lletrat Àlex Tisminetzky explica que ara s'ha obert la via per reclamar una indemnització per danys i perjudicis, però que encara no en tenen cap exemple de com es poden acabar materialitzant aquestes indemnitzacions. Del primer cas, el del treballador ja mort amb sentència ferma, encara esperen saber quina resolució arriba. La xifra, però, podria ser "important". S'aspira fins i tot a parlar de "100.000 euros" de manera orientativa. Això, però, encara està en un punt incipient i pot anar variant segons els casos que arribin a la justícia. A banda, des del Col·lectiu Ronda i la CGT acusen TMB d'estar destinant esforços judicials amb "bons advocats" i "proves pericials cares" per contradir la versió dels treballadors, quan es podria destinar aquest import a prevenir i compensar millor la plantilla.
Per contra, fonts de l'empresa sosté que es va fer la prova més avança que existeix als treballadors que "potencialment havien estat exposats a l'amiant en el seu dia" i es va resoldre que hi havia 28 treballadors que presentaven "imatges radiològiques que podrien estar relacionades amb una exposició a l'amiant, però també amb altres causes". Ara, a més, es puntualitza que ja s'ha retirat o tractat el 87% de l'amiant que hi havia al metro i citen un informe del 2020 de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) que va resoldre que el risc per a la salut per possible amiant per als usuaris del metro ja "és indistingible" del de la població en general.
Sigui com sigui, la sentència del jutjat del social número 4 fa constar que la diagnosi és clara. En Rafael té des del 2013 una "asbestosi amb plaques pleurals i emfisema pulmonar lleu" diagnosticat, així com una "exposició crònica a l'amiant en el treball". Així, alhora que es constata la presència d'aquestes fibres en l'entorn del metro des de finals dels anys 80, també s'assenyala que no va ser fins al 2018 quan es va implantar "un pla d’intervenció per eliminar l’amiant en estructures i es va intensificar la vigilància de la salut", si bé abans s'havien començat a prendre mesures parcials per apartar l'amiant de la infraestructura. Tot plegat ha acabat deixant una situació que, fa sis anys, va evidenciar que el treballador del metro tenir "una placa pleural calcificada a la perifèria del lòbul inferior dret, associat a bandes lineals subpleurals paral·leles a la pleura i a la reticulació intersticial en lòbul mitjà i lòbul inferior dret suggestius d'asbestosi, emfisema bipulmonar moderat".