Una majoria alternativa no prevista, formada per Junts, PP, Vox, Comuns, CUP i Aliança Catalana, va provocar desconcert al Parlament durant el darrer ple. La cambra va rebutjar ajornar l'entrada en vigor de la nova taxa turística davant l'estupefacció del Govern. Partits com Junts, en contra de l'increment de la taxa, van evitar l'ajornament i van provocar que l'import entrés en vigor de manera immediata. La consellera d'Economia i Hisenda, Alícia Romero, es va mostrar "sorpresa" i va demanar a Junts que fos "responsable" i votés a favor del nou decret que tornava a ajornar la taxa. Decret que el Govern finalment tirarà endavant gràcies, a més d'ERC, als Comuns, que s'havien mostrat contraris des d'un principi a ajornar el nou impost.
L'ajornament de la taxa turística aquest divendres és l'última escenificació del matrimoni al qual s'ha vist abocat el Govern de Salvador Illa amb els Comuns per poder tirar endavant la legislatura. Els Comuns han confirmat que salvaran l'executiu -juntament amb ERC, amb qui el Govern ja comptava des de fa setmanes- en la nova votació al Parlament que haurà d'avalar l'ajornament de l'impost turístic, malgrat la seva oposició inicial. A canvi, el Govern ha acceptat destinar els 60 milions d'euros que els Comuns calculen que la Generalitat deixarà d'ingressar per no aplicar el recàrrec des del maig -data que preveia el decret inicial- a la compra d'habitatge, accelerar la tramitació del registre de grans tenidors -pactat prèviament- i augmentar les inspeccions en relació amb el pagament de la taxa turística vinculada als apartaments turístics.
El pacte d'investidura va marcar les línies per les quals els Comuns volien empènyer el Govern durant la legislatura. És precisament el compliment d'aquest pacte pel qual els Comuns argumenten que són necessaris els acords amb l'executiu. Els de Jéssica Albiach han acordat qüestions com el règim sancionador en habitatge o la regulació del lloguer de temporada -amb ERC i la CUP-, i estan negociant el tercer suplement de crèdit -res no fa pensar que les negociacions hagin de descarrilar- després d'haver donat el vistiplau al primer i al segon, que es convalidarà la setmana vinent al Parlament.
La negociació del tercer suplement s'espera que també sigui fructífera, tenint en compte que els 60 milions per habitatge a canvi de l'ajornament de la taxa turística depenen directament d'aquesta tercera ampliació de crèdit, que inclourà també recursos pactats en la segona ampliació, per arribar fins als 850 milions d'euros de recursos propis per l'habitatge. Aquesta carpeta, juntament amb el turisme, han fet que es consolidi aquest matrimoni i que els Comuns apareguin com el soci més fiable per a Illa.
Des dels Comuns veuen el PSC "més obligat a ser permeable" a les seves propostes per l'aritmètica parlamentària, que fa que els seus sis diputats siguin imprescindibles si el president vol comptar amb la majoria d'esquerres formada per socialistes, Comuns i republicans. Així, el Govern no té alternativa encara que en algunes qüestions podria posar-se d'acord amb Junts, però no en qüestions de fons que li farien perdre la confiança de l'esquerra que apuntala la seva estabilitat. La poca fiabilitat dels de Carles Puigdemont, vista fa unes setmanes al Parlament, fa poc viable un pacte estable amb el PSC.
"Divergències" previsibles: aeroport i Hard Rock
La lluna de mel no serà eterna. A l'horitzó apareixen carpetes que provocaran necessàriament discrepàncies entre els dos socis. "Divergències" que, de tota manera, no sembla que hagin de fer embarrancar la legislatura. En l'ampliació de l'aeroport del Prat o el Hard Rock, el PSC i els Comuns no comparteixen el full de ruta. Són discrepàncies pactades, com evidencia el fet que a l'acord d'investidura no apareix ni una sola referència a la qüestió del Prat. En el macrocasino del Camp de Tarragona, que continua viu malgrat els canvis fiscals, els Comuns ja han criticat la poca transparència del Govern. Seran aquestes discrepàncies les que tant l'executiu com els Comuns hauran d'abordar de manera que no es vegin compromeses les seves posicions: amb l'establishment, per una banda, i amb la coherència de no haver tombat el govern d'ERC pel Hard Rock en va, per l'altra.
