Els calendaris sovint són eloqüents. I a Barcelona això ara s'exemplifica amb els últims compassos de la negociació entre els dos exsocis de govern, entre el PSC de Jaume Collboni i el BComú de Janet Sanz. Les converses buscarien un acord pel pressupost de l'Ajuntament de cara al 2026. I les darreres setmanes s'han apreciat algune sintonies, en aquest camí. Tanmateix, a l'hora de la veritat, torna a aparèixer el fantasma de la discòrdia. Aquesta vegada l'argument és el calendari. Mentre que els comuns demanen una mica més de temps per negociar, ja que encara es tenen alguns mesos de marge, l'executiu socialista nega la major. La proposta de comptes anuals de Collboni es votarà aquest divendres al plenari, asseguren fonts oficials del govern municipal a Nació. Amb aquestes condicions, l'acord es complica.

Després que l'executiu del PSC hagi anat salvant els tràmits inicials amb algunes concessions a BComú, com alguns retocs a l'IBI o l'obertura de la negociació amb els veïns de Vallcarca afectats per l'amenaça de desallotjament, el tram final sempre s'acaba fent enrevessat. L'any passat, quan semblava que Collboni i Sanz estaven a prop d'una entesa, les converses van desfer-se i el govern municipal va haver de prorrogar pressupostos. De manera similar, el primer any del mandat en solitari dels socialistes, tampoc es va aconseguir cap majoria absoluta sobre els comptes anuals i l'alcalde els va tirar endavant a través d'una moció de confiança. Aquesta vegada s'intentava assolir un acord amb BComú i ERC per tenir majoria absoluta al plenari, però ara ha quedat en dubte.

Els comuns reclamen moviments clars de l'executiu, com acceptar fer eixos verds al carrer de Sants/Creu Coberta i al carrer Consell de Cent, en el tram pendent fins a l'avinguda Meridiana, o desviar els 20 milions d'euros previstos en promoció turística a polítiques d'habitatge. També plantegen un pla de sensellarisme que augmenti els albergs per a les persones que dormen al ras. Segons ha exposat Sanz en una entrevista aquest dimecres a El Matí de Catalunya Ràdio, de moment l'executiu socialista els hauria dit que no a totes aquestes demandes. Fonts de BComú afegeixen a aquest diari que encara esperen una convocatòria oficial del govern del PSC per aclarir què els acceptarien i què no, en aquesta negociació. 

Com les converses no han arribat a bon port, la líder de BComú -que entoma les seves últimes setmanes abans de deixar la política- reclama temps. Demana al govern socialista que no porti la proposta de pressupost al plenari d'aquest divendres, que la retiri i que permeti unes setmanes més de negociació. Els tempos per dialogar es podrien allargar fins al març, segons els límits establerts per normativa. De fet, el primer any de mandat de Jaume Collboni al capdavant del consistori, els comptes es van negociar fins al febrer de l'any següent, quan es va anunciar un pacte amb ERC. 

Collboni: el calendari no es negocia

Ara, per contra, el govern municipal manté l'accelerador i assegura que hi ha un context de més urgència. "El calendari per a l'aprovació dels pressupostos no és part de la negociació. Barcelona necessita pressupostos al gener i l'interès de la ciutat no es pot supeditar a d'altres interessos. Aquest govern porta treballant la proposta des del mes de juliol", remarquen fonts de l'executiu del PSC. El que es fa, però, és deixar la porta a un acord al darrer moment. "La voluntat per a la negociació hi serà fins a l'últim minut, però fins aquest divendres". 

La via de la moció de confiança treu el cap

Si l'equip de govern manté la votació del pressupost per al 2026 aquest divendres i no aconsegueix la majoria necessària al plenari, fet per al qual necessiten els comuns, automàticament s'activarà una qüestió de confiança. Això vol dir que els grups de l'oposició tindran 30 dies per presentar un candidat alternatiu a l'alcaldia. Si no aconsegueixen pactar un nou alcalde, fet del tot inversemblant tenint en compte les sintonies entre les formacions municipals, el govern de Jaume Collboni aconseguirà aprovar els comptes anuals per a l'any vinent sense cap necessitat d'haver de sumar una majoria. De nou, però, podrà dir que almenys té un suport garantit: el d'ERC, amb qui ja han anat desplegant alguns acords econòmics.