Moviments al Congrés per mirar de protegir les llengües cooficials. L'esquerra plurinacional ha presentat aquest dimarts la seva proposta de llei de plurilingüisme per "garantir els drets lingüístics" dels parlants del català, del basc i del gallec. Entre altres objectius, ERC, els Comuns -dins del grup de Sumar-, Bildu, el PNB, el BNG, Compromís i Més per Mallorca intentaran fixar per llei que el coneixement de la llengua pròpia de cada territori sigui un requisit per poder exercir a la justícia i a la funció pública. Dit d'altra manera, els funcionaris i els jutges haurien d'acreditar un nivell de català per poder treballar a Catalunya.
La proposició de llei ha estat redactada per Joan Ridao, exsecretari general d'ERC, i la signen 22 diputats de sis grups parlamentaris. Tots ells consideren que cal corregir un "desequilibri i error històric" de situar el castellà en una situació de privilegi davant les altres llengües oficials de l'Estat pel que fa al funcionament de l'administració pública. Per als proposants, el reconeixement constitucional de la diversitat lingüística no és suficient, ja que continua sense desplegar-se de manera efectiva i persisteixen normes i pràctiques que "penalitzen la doble oficialitat".
Per corregir el greuge denunciat, la proposta de llei planteja que qualsevol ciutadà pugui exercir el dret de parlar català, basc o gallec en les relacions amb el poder judicial i l'administració de l'estat "amb plena validesa jurídica". A banda de fixar el requisit del català per aspirar a llocs de feina en aquests sectors, la proposició de llei també marca que els documents en català, basc o gallec siguin oficials a tota l'administració de l'estat sense la necessitat de ser traduïts al castellà. En paral·lel, es demana l'adaptació integral dels procediments administratius i de les plataformes digitals a totes les llengües oficials.
La iniciativa també incorpora criteris lingüístics transversals en la contractació pública i regula àmbits sectorials clau, com ara consum, seguretat, transport o comunicació audiovisual, on es reforça de manera significativa la presència i ús de les llengües oficials diferents del castellà. A l'àmbit educatiu, la llei estableix que la llengua pròpia de cada comunitat autònoma "serà normalment vehicular", amb l'objectiu de garantir que l'alumnat domini tant aquesta llengua com el castellà en finalitzar l'educació bàsica.
Pressió a Junts i al PSOE
En la presentació de la iniciativa també hi ha una càrrega política important i dirigida cap a Junts i el PSOE. En primer lloc, els impulsors de la llei han dit que han ofert a Junts incorporar-se a la proposta, però que la formació liderada per Míriam Nogueras "s'ha autoexclòs", tal com ha apuntat el diputat d'ERC, Francesc-Marc Álvaro. "Esperem que s'ho repensin i puguin pujar al vaixell, perquè seria estrany que no hi fossin", ha apuntat el dirigent republicà en roda de premsa des del Congrés.
Els socialistes tampoc han aparegut a la foto d'aquest dimarts al Congrés perquè no estan convençuts de la proposta. Els de Pedro Sánchez treballaven en una iniciativa en la mateixa línia i estan oberts a la tramitació de la proposta presentada per l'esquerra plurinacional. Ara bé, el PSOE ha reconegut davant dels seus socis que hi ha aspectes que els generen dubtes, com els que es refereixen a l'ús de llengües cooficials al Poder Judicial. "Però també entenem que si el PSOE realment es creu el que Sánchez proclama cada dia sobre l'estat plurinacional i plurilingüe, s'ha de reflectir en un projecte així", ha valorat Álvaro.
