El govern espanyol vol que 12 milions i mig de treballadors de tot l'Estat treballin mitja hora menys al dia però cobrin el mateix. "Cal menys temps a la feina i més temps per viure, temps de qualitat", no para de repetir fa mesos la líder de Sumar i ministra de Treball, Yolanda Díaz, impulsora de la mesura. La seva formació rema per no quedar diluïda dins l'executiu estatal, i s'agafa a aquesta mesura com un salvavides enmig de l'oceà. Conscient que, com a marca electoral, podria tenir els dies comptats. "M'hi deixaré la pell", assegura Díaz. La mesura -que s’ha pactat només amb els sindicats- ja està redactada i validada per la Moncloa però ara ve la part més difícil: l'aprovació al Congrés. I aquí entra en escena Junts, que centra totes les mirades. Com és habitual en aquesta legislatura, tenen la clau perquè la reducció de la jornada tiri endavant o descarrili. I, fins al moment, l’oposició és frontal (amb una esmena a la totalitat anunciada) perquè creuen que perjudica les petites i mitjanes empreses catalanes.

En les trobades amb els periodistes, Díaz explica poc què negocia amb Junts i no descarta viatjar, si cal, fins a Waterloo per convèncer en persona el líder de la formació, Carles Puigdemont. Optimista de mena però negociadora amb el ganivet entre les dents, la vicepresidenta assegura que ho té "guanyat" perquè la reducció de la jornada compta amb una "majoria social als carrers". I llegeix l'esmena a la totalitat de Junts com un instrument habitual en política per forçar una negociació. I confia que la retiraran. Però la seva rauxa xoca amb la fredor de la realitat aritmètica del Congrés.

El cert és que res està decidit i encara queda molt temps. Els contactes continuen i aquesta setmana hi ha hagut reunions entre els Comuns i el secretari general de Junts, Jordi Turull, sobre aquest i d’altres temes. La formació independentista ha fet seus els recels i les línies vermelles de la patronal, que creu que la mesura perjudica les empreses i obligarà a pagar més hores extres o contractar més gent per cobrir els forats. Els de Puigdemont tampoc revelen detalls de les negociacions. En converses informals, Díaz reconeix que les peticions de Pimec són "assumibles" però una altra cosa són les tesis de Foment, més dur amb la mesura.

La líder de Sumar treu pit cada vegada que pot de la interlocució que té amb Puigdemont. "Sí, parlem sovint, no tinc cap problema en reconèixer-ho", explica als periodistes quan li pregunten. Però els contactes en aquesta carpeta es mouen a diferents nivells, i també s'hi implica la portaveu de Junts a Madrid, Míriam Nogueras. I Junts no té cap pressa. Cap ni una. Així que, si l’acord arriba, no serà ràpid. Abans de l’estiu, es pot produir el debat de l’esmena a la totalitat. Si l’executiu espanyol el supera -el partit de Puigdemont pot retirar l’esmena en qualsevol moment-, el debat en profunditat i la votació definitiva quedaran ja per a la tardor.

ERC, a favor de la mesura, augura un fracàs

El focus informatiu se’l torna a endur Junts per la seva negativa, d’entrada, i per forçar una negociació. No existeix cap interlocució entre els juntaires i ERC en aquest tema, com és ja tònica habitual. Cap de les crides a la unitat d’acció independentista a Madrid ha tingut efectes. A més, en aquesta qüestió, la posició de Junts dista de la dels republicans, que ha anunciat que votarà a favor, tot i que no està negociant amb ningú. El responsable en la matèria és el diputat Jordi Salvador, exsecretari general de la UGT a Tarragona. Salvador aplaudeix la mesura però creu que, per garantir temps de qualitat als treballadors, també cal ampliar altres àmbits com la jubilació anticipada de sectors com les cambreres de pis o les empleades de la llar.

ERC justifica el seu suport perquè creu que, tot i que sigui insuficient, han de fer costat a totes les mesures que permetin que els treballadors guanyin temps de qualitat. Però els republicans avisen: no acceptaran que la negociació amb Junts dilueixi l’efecte de la reforma, afegint-hi tot d’excepcions per acontentar els de Puigdemont. "Les excepcions han d’estar molt justificades i, si hi ha subvencions, que siguin de la part de la fiscalitat de l’Estat i que no perjudiquin el salari dels treballadors", demana Salvador.

Des de les files republicanes a Madrid auguren que la mesura acabarà fracassant perquè Junts no es mourà i està fent un "teatret". “Han abraçat els postulats de la dreta més rància, han tornat als orígens”, apunten, a la vegada que acusen Junts de tenir "interessos antisindicals". Polèmiques van ser les declaracions de Míriam Nogueras titllant la UGT i CCOO de "sindicats espanyols" i obviant els seus lligams amb Catalunya. 

EL PSOE tutelarà les negociacions de Sumar i Junts

La reducció de la jornada està inclosa en el pacte de govern de PSOE i Sumar. Els socialistes també la defensen, amb menys èmfasi i notorietat, però hi estan a sobre. Des de les files socialistes reconeixen que, durant la negociació parlamentària, es poden afegir "mesures d’acompanyament" a les empreses per seduir Junts. Però recorden que són "el germà gran" de la coalició i avisen que no es pot oferir carta blanca. I s'avancen a una possible interpretació de Junts: si es pacten mesures, no seran exclusives per les pimes catalanes. “Les ajudes serien per a tothom, faltaria més, això ve marcat a l’Estatut dels Treballadors”, reconeix una ministra socialista.

La mateixa font adverteix que tutelaran les negociacions de Sumar amb Junts. "S’acompanyarà les empreses que tinguin riscos o perjudicis, però les mesures que es poden oferir les parlarem prèviament amb Sumar", advertia aquesta setmana en una conversa informal amb periodistes als passadissos del Congrés. I ja es posen en l’escenari que la mesura no surti. "Si això passa, haurem d’insistir i continuar treballant". Un escenari que no vol ni verbalitzar Yolanda Díaz. Ella diu que s’hi deixarà la pell però és que, gairebé, li va la vida (política).