La reducció de la jornada laboral a Espanya a 37,5 hores fa un primer pas. El consell de ministres té previst aprovar aquest dimecres, un dia abans del Primer de Maig, dia del treball, el projecte de llei que vol rebaixar en dues hores i mitja el temps que els assalariats han de dedicar cada setmana al treball; actualment establert a l'Estatut dels Treballadors en les 40 hores setmanals com a norma general.

Els precedents

Aquest canvi és fruit de l'acord al qual van arribar el Ministeri de Treball i Economia Social, liderat per Yolanda Díaz, i els sindicats Comissions Obreres (CCOO) i la Unió General de Treballadors (UGT) el passat 20 de desembre. Per contra, les organitzacions empresarials CEOE i Cepyme, tampoc Foment, no van sumar-s'hi perquè consideren que la jornada laboral s'ha de fixar via negociació col·lectiva. 

Seguidament, la proposta -que compta amb una oposició ferma de la patronal- va ser aprovada pel govern espanyol com a avantprojecte de llei fa més de dos mesos -a principis de febrer- i ara el consell de ministres la convertirà en projecte de llei, a l’espera de ser enviada al Congrés dels Diputats, on necessitarà més vots a favor que en contra. Ara com ara, no els té, perquè Junts i el PNB, després de reunions amb la patronal, es decanten pel "no". 

L'entrada en vigor

L’objectiu del ministeri és que la norma es trobi publicada en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) abans de l’estiu, així les empreses podran tenir uns mesos per adaptar-s’hi, ja que la voluntat és que, com a molt tard, el 31 de desembre del 2025, la nova jornada es trobi en ple funcionament.

Per assegurar que les empreses compleixen amb la mesura, l’executiu espanyol multarà amb fins a 10.000 euros per treballador, en comptes d’imposar sancions globals com fins ara.

Concretament, la transgressió dels límits legals en matèria de jornada, treball nocturn, hores extra, hores complementàries, descansos, vacances, permisos i registre de jornada rebran multes, en un grau mínim, entre 1.000 i 2.000 euros. En grau mitjà, d’entre 2.001 a 5.000 euros i, en el seu grau màxim, de 5.001 a 10.000 euros.

Les principals implicacions

Aquesta mesura no farà minvar el salari i s'estima que se'n beneficiaran, aproximadament, un total de 12,5 milions de persones, segons va detallar la vicepresidenta segona del govern espanyol. 

Aquest número representa la quantitat de treballadors no coberts per convenis col·lectius amb una durada de la jornada superior a les 37,5 hores, o bé que treballen en empreses que la mitjana anual d’hores setmanals treballades superen les 37,5 hores. En aquest sentit, l'hostaleria, el comerç i l'agricultura són alguns dels sectors que notaran més la reducció, ja que són els que acumulen més hores treballades.

Aquesta reducció de la jornada màxima legal anirà acompanyada d'altres canvis; un dels més significatius té a veure amb el control horari: serà obligatori que les empreses adoptin un sistema digital de registre horari accessible no només pels treballadors, sinó també per Inspecció de Treball.

Així doncs, el canvi pot comportar una millor conciliació laboral i personal que permeti trobar un equilibri entre la feina i la vida privada. Per contra, el sector empresarial adverteix dels efectes negatius que considera que pot comportar sobre l’economia. Per això, CEOE demana que es tinguin en compte les seves advertències. Foment advertia fa uns dies de la "conflictivitat laboral" que hi haurà si tira endavant la mesura.

No té majoria garantida al Congrés

Després de passar revista en el consell de ministres, la proposta haurà d'afrontar el següent examen, aquesta vegada al Congrés, on els grups parlamentaris podran introduir esmenes abans de la seva aprovació definitiva, per la qual el govern espanyol necessita una majoria per la seva validació que no té garantida.

Un cop més, la clau perquè hi hagi llum verda en la cambra baixa la pot tenir Junts. Els seus vots són necessaris perquè la proposta prosperi, però el partit té pensat votar-hi en contra si no recull els canvis que defensen abans del debat parlamentari. Fa uns dies PIMEC li va demanar que la bloquegés, en la mateixa línia que Foment, que s'oposa frontalment al canvi.

Una de les exigències és que la norma s’adapti a les petites i mitjanes empreses que, segons els postconvergents, representen la majoria del teixit empresarial català.

També el PP està enrocat a no donar suport a la reducció i cal tenir en compte que fins i tot grups del bloc de la investidura més enllà de Junts -el Partit Nacionalista Basc (PNB)- mostren escepticisme davant la proposta. A Euskadi la jornada laboral és, de mitjana, inferior a les 37,5 hores gràcies a la negociació sectorial entre sindicats i patronals. Així doncs, el final feliç al Congrés no està garantit.

De totes maneres, tenint en compte que cap país de la Unió Europea ha reduït la seva jornada laboral en les últimes dues dècades, que un possible canvi s’estigui debatent a Espanya és destacable. Segons els últims registres d’Eurostat, les persones d’entre 20 a 64 anys empleades treballaven una mitja de 36,1 hores setmanals l’any 2023; uns números inferiors a la mitjana de 36,4 hores de treball relatives a Espanya.