Manresa fa el lliurament dels capons al baró de Balsareny per la tala d'arbres de 1583

A l'acte hi han participat l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, l'alcaldessa de Balsareny, Glòria Casaldàliga i el noble Ignacio José de Alós y Martín

La comitiva amb els dotze capons durant la pujada al Castell de Balsareny
La comitiva amb els dotze capons durant la pujada al Castell de Balsareny | Junta de la Séquia
Redacció
21 de desembre de 2024, 19:35

Aquest dissabte, Manresa ha tornat a lliurar dotze galls capons al baró de Balsareny, una cerimònia que se celebra cada any el dissabte abans de Nadal des del 1584. L'acte ha comptat amb la presència de l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, l'alcaldessa de Balsareny, Glòria Casaldàliga, i de representants de la Junta de la Séquia i de la Fundació Aigües de Manresa - Junta de la Séquia que han lliurat els capons a Ignacio José de Alós y Martín actual baró de Balsareny. Aquesta recreació simbolitza un dels moments clau de la història que ha vinculat les ciutats de Manresa i Balsareny al voltant de la Sèquia, l'obra d'enginyeria medieval que va assegurar el progrés econòmic i social de Manresa.

Durant l'acte, a part de la tradicional comitiva de pujada fins al castell i l'entrega dels capons, també s'ha comptat amb actuacions dels Dansaires d'Els Pastorets de Balsareny i amb una ballada de gegants dels Els K + Sonen de Balsareny i els Geganters de Manresa.

La història dels capons

La tradició de l'entrega dels dotze galls capons al baró de Balsareny, es remunta al segle XIV, quan el rei Pere III va autoritzar la ciutat de Manresa a construir una resclosa al riu Llobregat per desviar l'aigua cap a la Séquia. Aquesta infraestructura va ser clau per al desenvolupament de la ciutat.

El 1583, una forta riuada va destruir la resclosa, dita dels Manresans, situada prop del Castell de Balsareny. Davant l'emergència, els manresans van tallar arbres de les propietats del baró sense el seu permís. Això va derivar en un plet guanyat pel baró, que va obligar la ciutat a pagar un cens anual de dotze capons a canvi de poder tallar arbres sempre que fos necessari.

Tot i que aquest cens va quedar abolit amb la desamortització, la tradició es va restablir amb la democràcia, convertint-se en un acte simbòlic d'agermanament entre les dues ciutats.

Un llegat viu

Avui, el canal de la Séquia continua sent vital per Manresa i el Bages i aquest acte, que combina història, cultura i tradició, i reforça els vincles entre Balsareny i Manresa, també posa en valor una de les infraestructures més importants del territori.