Manresa recordarà el 275è aniversari del Baró Estardipen, el primer gran intent d'extermini físic i cultural del poble gitano del 1749, amb una exposició i la representació de l'obra de teatre No soy tu gitana. L'obra es representarà el proper 6 de novembre a les 6 de la tarda, quan també es farà la presentació de l'exposició a l'Espai Plana de l'Om.
L'exposició és un recull de la història de la presència del poble gitano a Manresa des del primer terç del segle XVIII fins a l'actualitat. Aquesta exposició, que s'emmarca en el Projecte de Mediació amb el Poble Gitano de l'Ajuntament de Manresa, té per com a objectius visibilitzar la cultura gitana, la igualtat d'oportunitats, conèixer la realitat social i promoure una ciutadania activa amb protagonisme real en la millora i transformació del municipi. L'exposició, amb entrada lliure i oberta a tota la ciutadania, es podrà visitar des del dimarts 5 de novembre fins al diumenge 10, de 2/4 de 6 de la tarda a 2/4 de 9 del vespre, al mateix Espai Plana de l'Om.
Després de la presentació de l'exposició, es representarà l'obra No soy tu gitana, un monòleg que desmunta la imatge pública que històricament s'ha tingut de les dones gitanes. Posteriorment, es portarà a terme un col·loqui amb l'actriu protagonista de l'obra, Silvia Agüero, Joan Garcia, president de l'Associació Unió Gitana de Manresa i Aaron Giménez, també membre de l'associació. L'acte està organitzat per l'Ajuntament de Manresa amb la col·laboració del departament d'Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya. L'assistència a la inauguració i a la representació és gratuïta però cal inscriure's de forma prèvia en aquest enllaç.
Tant l'obra de teatre com l'exposició formen part de la commemoració del 275è aniversari del Baró Estardipen: presó general de gitanos i gitanes. Es tracta de la Gran Captura del 1749, que va ser un episodi clau en la història de la persecució del poble gitano a l'Estat espanyol. Liderada per figueres com el marquès de la Ensenada, l'operació tenia com a objectiu la detenció i sotmetiment del poble gitano, basant-se en un projecte d'extermini. Aquesta repressió es fonamentava en suposats prejudicis socials i econòmics. Aquest fet també marca un moment àlgid de l'antigitanisme estructural, que durant segles va promoure l'exclusió i repressió de la comunitat gitana.