13
de maig
de
2021, 15:16
Actualitzat:
15:27h
Manresa ha fet aquest dijous un nou i sentit homenatge a manresans que van patir l'horror als camps de concentració nazis. Després que la recerca històrica —iniciada al seu dia arran d'un treball dues estudiants de batxillerat de l'Institut Pius Font i Quer de Manresa— hagi aportat noves dades, aquest dijous s'han instal·lat quatre llambordes stolpersteine amb els noms d'Antoni Cano Martínez, Julià Commes Claros, Felip Díez Sada i Antoni Meca Sánchez. Tots quatre foren alliberats del camp de concentració de Mauthausen el 5 de maig del 1945, després de sobreviure a l'infern nazi. Les llambordes s'han col·locat davant del que havia estat el seu domicili. En concret, als carrers Talamanca, Montserrat, Sant Bartomeu i Remei de Dalt.
Després de la seva col·locació, en cadascuna d'elles, un grup d'alumnes de primer de batxillerat dels instituts Lluís de Peguera, Pius Font i Quer i Lacetània han fet un acte de commemoració amb la lectura de la biografia de la persona deportada i unes lectures i interpretacions musicals. Els tres instituts formen part del Projecte Manresa-Mauthausen i de la Xarxa d'instituts Mai Més, contra el feixisme, impulsada per l'Amical de Mauthausen.
A dos quarts de dotze s'ha fet un acte institucional a l'Espai 1522, que ha estat presentat per la regidora de Cultura i Festes, Anna Crespo Obiols, i ha comptat amb l'alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, amb la Directora General de Memòria Democràtica, Gemma Domènech Casadevall, i amb el professor del Pius Font i Quer i autor de la recerca, l'historiador Jordi Pons Pujol. També hi han assistit altres representants del consistori i d'entitats memorialistes, així com familiars de les persones homenatjades.
En el seu discurs, l'alcalde Marc Aloy ha tingut un sentit record per quatre manresans "que van compartir l'espantosa vivència dels camps, una de les vergonyes de la humanitat al llarg del segle XXI i en tota la història" i ha afirmat que la col·locació de les stolpersteine permet no oblidar l'horror nazi i tenir, a la vegada, un record per a les víctimes, ja que es tracta d'unes llambordes que es col·loquen a la via pública i que "veiem cada vegada que hi passem". Per la seva banda, la Directora General de Memòria Democràtica, Gemma Domènech Casadevall, ha recordat la tasca de recuperació històrica que s'està duent a terme els darrers anys al conjunt del país i ha fet referència especialment al paper "pioner i referencial" de Manresa en aquest àmbit. Per a ella, cal retirar "el vel del silenci feixista" i aconseguir que "l'oblit no sigui la darrera victòria feixista. Tenim el compromís de restablir la dignitat i honorar aquells que durant tants ants van ser oblidats, una generació de persones que van abraçar els drets i llibertats republicans i que van ser represaliades".
Després de l'acte, s'ha dipositat un ram de flors ala Plaça de Sant Domènec, davant de la placa col·lectiva amb els noms de tots els deportats, en la qual s'hi han afegit els noms de les persones identificades i homenatjades enguany. Es dona el cas que, a banda de les quatre persones a qui es dedica una llamborda, també s'afegeixen a l'homenatge dos deportats més. Un d'ells és Joan Lladó Mas, nascut a Manresa el 1914 i que va morir a Ravensbrück el 1945, tres dies abans de l'alliberament del camp, i que tindrà una placa a Calaf, on estava domiciliat. L'altre és Bonifaci Servitja Bernaus, també alliberat de Mauthausen. En aquest cas, si bé el seu darrer domicili va ser a Les Farreres, dins del terme municipal de Manresa, la llamborda, de comú acord amb la família i l'Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola, es col·locarà al seu domicili natal, que es trobava en aquesta població. Per aquest motiu, l'alcaldessa de Sant Salvador de Guardiola també ha estat també present a l'acte.
La coneixença d'aquests nous deportats manresans es deu a l'historiador Juan Manuel Calvo, de l'Amical de Mauthausen, que va comunicar el resultat dels seus treballs sobre la deportació a l'Associació Memòria i Història de Manresa. A partir de la coneixença d'aquests nous noms, l'historiador Jordi Pons, membre de l'associació, ha fet la recerca de les seves trajectòries vitals a diferents arxius europeus i n'ha publicat les biografies al web que ha dedicat l'associació als deportats.
A banda de l'impuls dels historiadors que han fet possible el coneixement dels nous deportats, aquest homenatge i la col·locació de les quatre noves stolpersteine ha comptat amb el suport de la Direcció General de Memòria Democràtica i el Memorial Democràtic, que han encarregat a l'artista alemany Gunter Demnig les quatre noves llambordes i que promouen actes de reconeixement com aquest arreu del país, als quals s'han sumat ja molts altres municipis.
Les stolpersteine
Les stolpersteine són unes peces creades per l'artista alemany Gunter Demnig. Es tracta d'unes llambordes quadrades de 10 x10 cm fetes de formigó i cobertes d'una fulla de llautó daurat on es graven les dades de cada persona deportada i que es col·loquen al paviment, just davant dels edificis o llocs on les víctimes van viure o treballar lliurement abans de ser empresonades i deportades.
Stolpersteine significa, en alemany, “pedra que fa ensopegar” i vol servir per recordar i homenatjar les víctimes del nazisme i lluitar contra l'oblit. Cada llamborda és única i precisament es realitza de manera especial a mà, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l'extermini industrialitzat que va aplicar el règim nazi. Actualment hi ha més de 60.000 stolpersteine a més de 1.800 localitats d'una vintena de països europeus, com Alemanya, França, Bielorússia, Noruega, Àustria, Itàlia o Grècia.
A Manresa s'han identificat 35 persones deportades als camps de concentració nazis, dels quals 19 hi van ser assassinats i 16 alliberats, i s'han localitzat els domicilis on vivien 28 d'aquestes persones, on s'han col·locat les corresponents stolpersteine. Molts dels deportats residien a la ciutat en el moment d'esclatar la guerra, d'altres n'havien marxat i d'altres no ha estat possible identificar-ne la localitat. D'entre els deportats, hi ha noms coneguts per la ciutat, com el de l'escriptor Joaquim Amat-Piniella, autor de la cèlebre novel·la KL Reich, o també Jacint Carrió, que va ser regidor de l'Ajuntament anys després.
Itinerari audioguiat a Manresa
Manresa compta amb un itinerari, que ja s'ha actualitzat, que permet visitar totes les stolpersteine col·locades a la ciutat a través d'una audioguial, que es pot descarregar des d'un codi QR que hi ha al costat de la placa de la plaça Sant Domènec o des de la web www.manresa.cat/homenatge_deportats.
També es poden trobar totes les biografies dels manresans deportats i molta altra documentació i contextualització històrica, i el reportatge de col·locació de les stolpersteine a Manresa dels anys anteriors a la web de l'Associació Memòria i Història de Manresa.
Cal recordar que aquesta iniciativa d'homenatge als deportats, sorgida d'una moció presentada per l'Associació Memòria i Història de Manresa i Òmnium Cultural del Bages, va ser aprovada per unanimitat al ple municipal del mes de febrer del 2016. Aquesta moció va ser presentada arran d'un treball d'investigació realitzat per Alejandra Ibarra i Ariadna Moyano, dues joves estudiants de batxillerat de l'Institut Pius Font i Quer de Manresa, amb la tutoria del seu professor d'història, Jordi Pons Pujol, també partícip de l'exhaustiva recerca realitzada.
Després de la seva col·locació, en cadascuna d'elles, un grup d'alumnes de primer de batxillerat dels instituts Lluís de Peguera, Pius Font i Quer i Lacetània han fet un acte de commemoració amb la lectura de la biografia de la persona deportada i unes lectures i interpretacions musicals. Els tres instituts formen part del Projecte Manresa-Mauthausen i de la Xarxa d'instituts Mai Més, contra el feixisme, impulsada per l'Amical de Mauthausen.
A dos quarts de dotze s'ha fet un acte institucional a l'Espai 1522, que ha estat presentat per la regidora de Cultura i Festes, Anna Crespo Obiols, i ha comptat amb l'alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, amb la Directora General de Memòria Democràtica, Gemma Domènech Casadevall, i amb el professor del Pius Font i Quer i autor de la recerca, l'historiador Jordi Pons Pujol. També hi han assistit altres representants del consistori i d'entitats memorialistes, així com familiars de les persones homenatjades.
En el seu discurs, l'alcalde Marc Aloy ha tingut un sentit record per quatre manresans "que van compartir l'espantosa vivència dels camps, una de les vergonyes de la humanitat al llarg del segle XXI i en tota la història" i ha afirmat que la col·locació de les stolpersteine permet no oblidar l'horror nazi i tenir, a la vegada, un record per a les víctimes, ja que es tracta d'unes llambordes que es col·loquen a la via pública i que "veiem cada vegada que hi passem". Per la seva banda, la Directora General de Memòria Democràtica, Gemma Domènech Casadevall, ha recordat la tasca de recuperació històrica que s'està duent a terme els darrers anys al conjunt del país i ha fet referència especialment al paper "pioner i referencial" de Manresa en aquest àmbit. Per a ella, cal retirar "el vel del silenci feixista" i aconseguir que "l'oblit no sigui la darrera victòria feixista. Tenim el compromís de restablir la dignitat i honorar aquells que durant tants ants van ser oblidats, una generació de persones que van abraçar els drets i llibertats republicans i que van ser represaliades".
Després de l'acte, s'ha dipositat un ram de flors ala Plaça de Sant Domènec, davant de la placa col·lectiva amb els noms de tots els deportats, en la qual s'hi han afegit els noms de les persones identificades i homenatjades enguany. Es dona el cas que, a banda de les quatre persones a qui es dedica una llamborda, també s'afegeixen a l'homenatge dos deportats més. Un d'ells és Joan Lladó Mas, nascut a Manresa el 1914 i que va morir a Ravensbrück el 1945, tres dies abans de l'alliberament del camp, i que tindrà una placa a Calaf, on estava domiciliat. L'altre és Bonifaci Servitja Bernaus, també alliberat de Mauthausen. En aquest cas, si bé el seu darrer domicili va ser a Les Farreres, dins del terme municipal de Manresa, la llamborda, de comú acord amb la família i l'Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola, es col·locarà al seu domicili natal, que es trobava en aquesta població. Per aquest motiu, l'alcaldessa de Sant Salvador de Guardiola també ha estat també present a l'acte.
La coneixença d'aquests nous deportats manresans es deu a l'historiador Juan Manuel Calvo, de l'Amical de Mauthausen, que va comunicar el resultat dels seus treballs sobre la deportació a l'Associació Memòria i Història de Manresa. A partir de la coneixença d'aquests nous noms, l'historiador Jordi Pons, membre de l'associació, ha fet la recerca de les seves trajectòries vitals a diferents arxius europeus i n'ha publicat les biografies al web que ha dedicat l'associació als deportats.
A banda de l'impuls dels historiadors que han fet possible el coneixement dels nous deportats, aquest homenatge i la col·locació de les quatre noves stolpersteine ha comptat amb el suport de la Direcció General de Memòria Democràtica i el Memorial Democràtic, que han encarregat a l'artista alemany Gunter Demnig les quatre noves llambordes i que promouen actes de reconeixement com aquest arreu del país, als quals s'han sumat ja molts altres municipis.
Les stolpersteine
Les stolpersteine són unes peces creades per l'artista alemany Gunter Demnig. Es tracta d'unes llambordes quadrades de 10 x10 cm fetes de formigó i cobertes d'una fulla de llautó daurat on es graven les dades de cada persona deportada i que es col·loquen al paviment, just davant dels edificis o llocs on les víctimes van viure o treballar lliurement abans de ser empresonades i deportades.
Stolpersteine significa, en alemany, “pedra que fa ensopegar” i vol servir per recordar i homenatjar les víctimes del nazisme i lluitar contra l'oblit. Cada llamborda és única i precisament es realitza de manera especial a mà, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l'extermini industrialitzat que va aplicar el règim nazi. Actualment hi ha més de 60.000 stolpersteine a més de 1.800 localitats d'una vintena de països europeus, com Alemanya, França, Bielorússia, Noruega, Àustria, Itàlia o Grècia.
A Manresa s'han identificat 35 persones deportades als camps de concentració nazis, dels quals 19 hi van ser assassinats i 16 alliberats, i s'han localitzat els domicilis on vivien 28 d'aquestes persones, on s'han col·locat les corresponents stolpersteine. Molts dels deportats residien a la ciutat en el moment d'esclatar la guerra, d'altres n'havien marxat i d'altres no ha estat possible identificar-ne la localitat. D'entre els deportats, hi ha noms coneguts per la ciutat, com el de l'escriptor Joaquim Amat-Piniella, autor de la cèlebre novel·la KL Reich, o també Jacint Carrió, que va ser regidor de l'Ajuntament anys després.
Itinerari audioguiat a Manresa
Manresa compta amb un itinerari, que ja s'ha actualitzat, que permet visitar totes les stolpersteine col·locades a la ciutat a través d'una audioguial, que es pot descarregar des d'un codi QR que hi ha al costat de la placa de la plaça Sant Domènec o des de la web www.manresa.cat/homenatge_deportats.
També es poden trobar totes les biografies dels manresans deportats i molta altra documentació i contextualització històrica, i el reportatge de col·locació de les stolpersteine a Manresa dels anys anteriors a la web de l'Associació Memòria i Història de Manresa.
Cal recordar que aquesta iniciativa d'homenatge als deportats, sorgida d'una moció presentada per l'Associació Memòria i Història de Manresa i Òmnium Cultural del Bages, va ser aprovada per unanimitat al ple municipal del mes de febrer del 2016. Aquesta moció va ser presentada arran d'un treball d'investigació realitzat per Alejandra Ibarra i Ariadna Moyano, dues joves estudiants de batxillerat de l'Institut Pius Font i Quer de Manresa, amb la tutoria del seu professor d'història, Jordi Pons Pujol, també partícip de l'exhaustiva recerca realitzada.