L'any passat, un total de 386 persones van ingressar al Servei de Pneumologia de l'Hospital Sant Joan de Déu de Manresa a causa d'algun problema respiratori. D'aquestes, 134 (el 34,7%) van ser dones i 252 (el 65,3%), homes, i més de la meitat tenien entre 61 i 80 anys. En un 47% dels casos, el motiu de l'ingrés derivava de la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC) que patien; una malaltia discreta i enganyosa que acostuma a manifestar-se de forma més evident (i, en conseqüència, a diagnosticar-se) un cop ja està en estadis força avançats.
De fet, tot i ser una de les patologies respiratòries més comunes, fora del món sanitari és ben desconeguda. Igual que ho són les bronquièctasis o les anomenades intersticials, una família de malalties que produeixen un deteriorament pulmonar important que poden evolucionar ràpidament, i que molt sovint acaben en trasplantament de pulmó.
386és el nombre de pacients que van ingressar durant l'any 2023 al Servei de Pneumologia d'Althaia.
Aquest diumenge, 15 de desembre, és molt probable que aquesta espècie d'anonimat de la salut pulmonar quedi desbancat pel gran altaveu de La Marató, l'esdeveniment solidari per excel·lència de Catalunya, que enguany es dedicarà precisament a les afeccions respiratòries. Al llarg de quinze hores, la ràdio i la televisió públiques del nostre país faran una vasta feina de conscienciació i apropament a aquest tipus de malalties. Però l'endemà (i l'altre, i l'altre, i l'altre), qui seguirà estant al peu del canó atenent i acompanyant els pacients seran els que ja hi eren la setmana passada i fa tres, cinc i deu anys: els professionals de la salut. A Manresa, dues d'aquestes peces claus són l'Amàlia Molina i l'Annabel Martín, les infermeres gestores de casos del Servei de Pneumologia de la Fundació Althaia.
Feia 21 anys que La Marató no es dedicava a les malalties respiratòries.
És una gran notícia que les tornin a posar en el focus mediàtic, perquè el cert és que hi ha molta feina a fer, sobretot a nivell d'educació i pedagogia però, sobretot, de diagnòstic.
Què volen dir?
En la MPOC, per exemple, és ben sabut que el factor de risc més important per desenvolupar-la és el tabaquisme; però tot i ser conscients d'aquesta realitat, la malaltia segueix estant molt infradiagnosticada.
No es fan prou proves per detectar-la, volen dir?
Correcte. Igual que es fan cribratges per detectar càncers de còlon en estadis primerencs, es podria fer el mateix amb la MPOC. Comptar amb diagnòstics d'inici faria que l'evolució de la malaltia canviés molt per qui la pateix.
"Igual que es fan cribratges per detectar càncers de còlon en estadis primerencs, es podria fer el mateix amb la MPOC"
Com hauria de ser aquest cribratge?
El més efectiu seria que el primer graó de l'assistència sanitària, que és l'Atenció Primària, preguntés als pacients si són fumadors. Amb aquesta informació, s'haurien de trobar els recursos i el temps per poder-los practicar l'espirometria, una prova que és cabdal per a la detecció de la MPOC.
No se'n fan, d'espirometries, als CAP?
Sí, però el cert és que si des de l'Atenció Primària es fessin espirometries de cribratge a la població de 40 anys en amunt, per exemple, gran part dels pacients que ara ens arriben amb un estadi de la malaltia molt avançat, comptarien amb un diagnòstic precoç i, per tant, tindrien l'oportunitat d'actuar amb més temps de marge.
Clar, perquè una de les característiques de la MPOC és que al començament, és asimptomàtica...
Més que asimptomàtica, el que presenta són senyals que no són alarmants i que socialment s'han normalitzat.
Per exemple?
Tos, expectoració, falta d'aire quan es fa quelcom que requereix una mica d'esforç...
Són molt comuns, realment.
Però si la persona a qui li passa fuma, això ja hauria d'alertar-lo, perquè aniran passant els anys i un bon dia, la falta d'aire s'anirà convertint en ofec, i no només el tindrà quan faci esforços, sinó que l'acompanyarà sempre.
I això pot passar d'un dia per l'altre?
No, d'un dia per l'altre no. La MPOC és una malaltia progressiva i, una cosa que sembla lògica però que a vegades costa d'entendre és que no es cura; és crònica.
Deixar de fumar, per tant, no l'atura.
No, però és clau per controlar els símptomes, estabilitzar la malaltia i evitar la devallada més ràpida de la funció pulmonar, que s'intensifica a partir d'una certa edat.
"Deixar de fumar no atura la malaltia; només n'alenteix la progressió"
Més del 50% dels pacients que ingressen a planta tenen entre 61 i 80 anys, certament. A aquestes alçades deu costar més canviar els hàbits.
Sense anar més lluny, fa un parell de setmanes que dels 10 pacients ingressats amb malalties respiratòries, 6 seguien fumant. Tot i saber que tenen la malaltia i necessitar oxigen, no ho deixen!
I què al·leguen?
Doncs motius tan simples com: “És que a mi m'agrada i no ho vull deixar” o “No sé per on començar”.
Falta de consciència, potser?
Molts pacients respiratoris, sobretot amb MPOC, banalitzen la malaltia que tenen o no l'acaben d'acceptar. No li donen la importància que té, i això en part és perquè és una gran desconeguda. I la nostra feina, aquí, és intentar que prenguin consciència que cal fer canvis en pro d'una millor salut, però també fer molta pedagogia a la família.
Pedagogia a la família?
Moltes vegades ens trobem que les persones que ingressen són cuidadores de nets i netes; uns nets i netes que agafen virus sincicials respiratoris, grips... I, és clar, si ho encomanen als avis, aquests són de risc, i més si pateixen MPOC. Estaria molt bé contribuir a la prevenció d'aquestes infeccions entre aquests col·lectius, tot i que ja sabem que a vegades la conciliació és molt complicada, i en cap cas volem transmetre un missatge de crítica cap a les famílies que tiben dels avis.
"Molts dels pacients amb MPOC són cuidadors de nets i netes, i això és un risc"
A banda de pacients amb MPOC, quines altres malalties respiratòries són susceptibles d'ingrés hospitalari?
L'asma, les intersticials i les bronquièctasis.
Bronqui...què?
Bronquièctasis. És poc coneguda, realment. És una dilatació de l'aparell bronquial que fa que augmentin les secrecions i que aquestes, no es puguin drenar. En aquest sentit, els riscos de patir infeccions seran més elevats i, per tant, hi haurà una agudització de la malaltia. Aquest tipus de pacients fan infeccions recurrents i cada vegada més complexes, que força sovint acaben requerint tractament antibiòtic de per vida.
Quants llits tenen a la unitat de pneumologia?
Catorze.
I sempre estan plens?
No. En èpoques de més fred, però, amb catorze llits fem curt, i a vegades hem arribat a duplicar el nombre de pacients a planta.
Hi ha molts reingressos?
Una de les coses que fa un temps que detectem és que els pacients que reingressen, és perquè tenen uns factors desfavorables que l'envolten.
Poden concretar?
Doncs que al darrere d'aquests ingressos periòdics acostuma a haver-hi alguna problemàtica social. Realment, ens faríem creus de les condicions en què viu alguna gent (que és més de la que ens pensem) aquí a casa nostra. I això, és clar, fa que el tractament se'n ressenti.
No el segueixen com tocaria, entenc.
Exacte. A banda, també hem observat que un nombre gens menyspreable de pacients respiratoris tenen associat algun problema de salut mental, com ansietat o depressió. I, és clar, si anímicament no estàs bé, és normal que t'abandonis més i que no et vingui de gust cuidar-te.
"Hi ha força pacients amb patologies respiratòries que tenen associat algun problema de salut mental"
Parlem un moment de la Covid. Una de les seqüeles de què més s'ha parlat té a veure amb la capacitat pulmonar: hi ha qui des que la va patir, ja no ha tornat a respirar de la mateixa manera. Com ho van viure vostès?
A nosaltres, un cop passades les onades fortes de pandèmia, ens van encarregar de fer el seguiment de les persones amb Covid greu que havien estat ingressades aquí a Sant Joan de Déu. Quan ens ho van dir, ens vam témer el pitjor perquè ens pensàvem que no ens ho atraparíem.
I no va ser així?
La veritat és que no. És cert que hi ha hagut casos molt bèsties i que a qui li ha tocat, ha patit i segueix patint molt. No obstant, la magnitud de la tragèdia va ser molt menor a la que crèiem. De fet, de tots els pacients que van ingressar a planta l'any passat, només un tenia en el seu historial que havia passat una Covid severa.
Què esperen de La Marató d'enguany?
El que més desitgem és que les malalties respiratòries es visibilitzin, i que es prengui consciència de la importància de la prevenció i de fer consultes mèdiques encara que els símptomes semblin poca cosa o estiguin socialment normalitzats. Així mateix, una altra fita que celebraríem que La Marató aconseguís és la de la sensibilització ciutadana al voltant del tabaquisme i dels bons hàbits de salut. Si s'assoleix això, tindrem una feina importantíssima feta.