Xavier Sucarrats: Perdre un final ajustat pot ser mala sort. Perdre'n dos, potser també. Tres és menys casual. I sis ja no té res de capritxós. En una temporada es pot tenir sort un dia i mala sort un altre. Si bé és cert que la bona sort no ha estat present cap dia al Nou Congost, també ho és que el Bàsquet Manresa no ocupa una plaça de descens per mala sort. Aquesta excusa no és vàlida.
Pròrrogues, finals ajustats i marges deixats escapar de forma increïble expliquen perquè el Bàsquet Manresa ocupa plaça de descens amb només quatre victòries. L'enfrontament davant el Fiatc Joventut semblava confirmar una tendència alcista mostrada ja davant el Blusens Monbús a casa i l'Herbalige Gran Canaria al CID. Passats els partits jugats de forma consecutiva davant el Barça Regal i el Real Madrid, la vint-i-dosena jornada semblava propícia per acostar-se a la salvació. Fuenlabrada i Lagun Aro van caure davant Madrid i l'Uxue Bilbao. Durant més de 30 minuts, el Nou Congost va tenir arguments per pensar amb la victòria. Ningú pensava amb les baixes de Javi Rodríguez i Charles Ramsdell. Un cop més, el darrer quart va ser funest. Les bateries es van acabar a un equip que repeteix la mateixa història una setmana i una altra.
Les lesions de Javi Rodríguez i Charles Ramsdell obliguen a fitxar. El marge de maniobra és escàs i caldrà tenir l'encert que potser no s'ha tingut fins ara. Els tècnics hauran de trobar un perfil de jugador capaç d'aportar allò que fins ara ha mancat. D'aquí a final de temporada caldrà tenir sort, guanyar en experiència i, sobretot, no tenir por a la victòria.
