Xavier Sucarrats: Aquesta Lliga Endesa va camí a ser una de les més igualades dels darrers anys. Els grans dominadors hauran de suar en tots els partits per endur-se la victòria. Ni les incorporacions de grans estrelles procedents de l'altre cantó de l'Atlàntic són garanties de res. Ahir, sense anar més lluny, el València Bàsquet les va passar magres per derrotar l'UCAM Múrcia malgrat comptar amb Thiago Splitter. La classificació després de vuit jornades reflexa una enorme igualtat. Una victòria més o menys pot conduir a aclarir el panorama o complicar l'existència.

Un triomf davant el CAI de Saragossa hauria creat un panorama molt il·lusionant per a l'Assignia Manresa. Vol dir això que és un fracàs perdre contra el conjunt aragonès? No, en absolut. Vol dir que no s'hi val a badar. En una competició tan igualada, guanyar a casa és vital. Més contra els rivals directes.

La situació de l'Assignia Manresa a la Lliga Endesa és òptima. Excel·lent si la comparem amb la que hi havia fa 365 dies. Però queda molta feina per fer. Jaume Ponsarnau comentava en roda de premsa que al seu equip encara no està madur. Potser no ho està el tot però sí que ha mostrat símptomes de maduresa aixecant partits que estaven molt complicats. Ahir la situació va ser la inversa. Es va escapar la victòria quan el partit estava controlat. És un nou cop d'atenció per afrontar amb garanties els enfrontaments propers contra Alacant i Valladolid al Nou Congost. Abans però s'ha d'anar a València. I posats en la línia d'aquesta Lliga Endesa tampoc s'ha de renunciar a res.