El nou abat de Montserrat, Manuel Gasch, comença a governar. Abans de la cerimònia de benedicció abacial que ha tingut lloc aquest dimecres, ja ha efectuat els seus primers moviments de peces en l'organigrama intern de la comunitat. El monjo Bernat Juliol, portaveu del monestir, ha estat ascendit a prior, és a dir, el número dos dins de la jerarquia. 

Es tracta d'un canvi significatiu, ja que Juliol és, amb 43 anys, un dels monjos més joves a la muntanya. Advocat de formació, és també professor de llatí i ha estat secretari de l'abat anterior, Josep Maria Soler, que hi va confiar per expressar la veu del monestir en moments crucials. Juliol ha demostrat habilitat a l'hora d'explicar el posicionament de la comunitat davant el procés sobiranista, en què Montserrat es va posicionar en favor del dret a decidir, sense anar més enllà d'aquí. També ha hagut d'entomar assumptes delicats, el darrer el juliol passat, quan es va apartar un monjo per suposats abusos sexuals.

L'ascens de Juliol corrobora l'aposta del nou cap per monjos joves, després del llarg mandat de Josep Maria Soler (2000-21) i quan són evidents les mancances que delata la crisi de vocacions, un fenomen que es dona arreu. De Juliol es destaca el seu perfil obert i nítidament catalanista, en sintonia amb el nou abat. Hi ha qui diu que "és més nacionalista" que Gasch. 

Hi havia la incògnita sobre la destinació d'Ignasi Fossas, fins ara prior del monestir. El prior és un càrrec molt intern, substitueix l'abat quan aquest no és al monestir i fa de filtre en la relació amb els monjos, quedant sempre l'abat com una instància darrera. A vegades, el prior és algú de sensibilitat diferent a l'abat. Fossas havia aparegut com el candidat alternatiu a Gasch. Ara, el nou abat ha decidit col·locar-lo en el lloc que ell mateix ha deixat vacant com a majordom-ecònom.

En el si de la comunitat benedictina hi havia inquietud per la situació econòmica, que Gasch, com a responsable d'aquesta àrea, ha sabut regir amb seny. Ha estat "l'ecònom de la pandèmia" i ha assegurat que, malgrat la pèrdua d'ingressos, la comptabilitat ha estat en bones mans. Es tracta d'un càrrec molt sensible i es considera que Gasch ha estat encertat al demanar a Fossas que el succeeixi en aquesta responsabilitat. En paraules d'un coneixedor del monestir: "El de majordom-ecònom és el càrrec més delicat en aquests moments, i al designar Fossas li mostra una gran confiança i alhora integra el sector de monjos que potser no va votar Gasch". Saviesa benedictina.