L'Ana, refugiada a Catalunya amb els seus dos fills després de patir violència masclista a Rússia, és una de les 433 persones que la Fundació Tomàs Canet -vinculada a l'Orde de Sant Joan de Déu- va atendre l'any 2025 dins del Programa d'Atenció a Persones Refugiades. Està a punt d'acabar els 18 mesos del programa, temps en què ha viscut al centre que la fundació té a Manresa. Ara comença una nova etapa d'autonomia i anirà a viure a Barcelona. Admet tenir nervis, però confia que tot anirà bé: "M'imagino vivint a Catalunya i sent una família feliç". El programa va arrencar l'any 2017 per acompanyar persones sol·licitants de protecció internacional i refugiades i disposa de centres a Manresa, Castellbisbal, Barcelona i Sant Just Desvern.
La Fundació Tomàs Canet, que forma part de l'Orde de Sant Joan de Déu, té en marxa des de l'any 2017 el Programa d'Atenció a Persones Refugiades, que al llarg d'aquests gairebé 10 anys ha atès un total de 1.425 persones. Des de principi d'any s'han acompanyat unes 300 persones, mentre que durant tot el 2025 en van ser 433. El programa atén persones sol·licitants de protecció internacional, refugiades o beneficiàries de protecció temporal en el seu procés d'acollida, autonomia i inclusió social. La fundació disposa de 137 places residencials, a Manresa -87-, Castellbisbal -19-, Sant Just Desvern -21- i Barcelona -10-.
En les quatre cases hi conviuen actualment 36 nacionalitats diferents. Els països d'origen principals són Veneçuela, Ucraïna i Palestina. Les tres nacionalitats representen gairebé la meitat de les persones refugiades (47%). Del total de persones ateses en els primers vuit mesos del 2026, una de cada tres (36,7%) són menors -no hi ha casos de menors no acompanyats, sempre són famílies-. Pel que fa al gènere, sis de cada deu de les persones refugiades dins del programa són dones (58,6%).
La coordinadora del programa, Jennifer González, ha explicat en una entrevista amb l'ACN que les persones que acullen han hagut de marxar dels seus països per causes molt diverses, que van des de conflictes bèl·lics, la persecució per motius de gènere i religiosos o la violència de gènere. González detalla que es fa un acompanyament "integral" d'aquestes persones, "des de les àrees social, jurídica, psicològica o d'inserció laboral, perquè aconsegueixin plena autonomia en l'acollida".
González explica que són persones que arriben "cadascuna amb la seva motxilla" i, generalment "amb situacions molt complicades". "Arriben aquí fent un trencament absolut amb la seva família, casa seva, la seva professió i amb un idioma que no coneixen. Aleshores és un repte iniciar aquest acompanyament", afegeix la responsable del programa. A banda, González puntualitza que es fa una atenció "molt individualitzada": "No és el mateix acompanyar una dona sola que ha patit violència masclista, que una família amb menors a càrrec". En aquest sentit, creu que és important acompanyar-los perquè "sorgeixin els seus propis reptes i fites i sàpiguen què volen fer amb la seva vida".
Iniciar una nova vida a Catalunya
L'Ana -nom fictici- és una de les persones ateses al Programa d'Atenció a Persones Refugiades de la Fundació Tomàs Canet. És de Rússia i fa prop de dos anys va fugir del seu país amb els seus dos fills per "protegir-se" després de patir una situació de violència masclista. En un primer moment va anar a les Canàries, però després la van derivar a Manresa, on està a punt de finalitzar el programa de 18 mesos de la Fundació Tomàs Canet en el marc del Programa Estatal de Protecció Internacional del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions. Durant aquest temps ha viscut al centre residencial que la fundació té a la capital del Bages en un apartament per a ella i els seus dos fills.
En una entrevista amb l'ACN, explica que va decidir demanar asil a Espanya perquè considera que hi ha "més drets per a les dones". "Vaig pensar que estaríem més segurs i podríem sortir de la situació de vulnerabilitat en què ens trobàvem jo i els meus fills", exposa. I així ha estat. Després de 18 mesos a Manresa en què els seus fills també han estat escolaritzats a centres educatius de la ciutat assegura que s'han sentit "molt a gust" i acompanyats.
"Al principi va ser molt dur, també mentalment. Però de mica en mica van anar marxant les pors i els meus fills van començar a fer amics i a aprendre català", relata. Agraeix la "bona acollida" que han tingut i diu que s'ha trobat una societat on hi ha "molt bona convivència" amb gent "molt diversa". Per això, s'imagina en un futur vivint a Barcelona amb els seus fills a la universitat i ella treballant i "posant de la seva part per fer avançar Catalunya".
