Memòria.cat ha publicat aquest dimarts un breu treball de Salvador Redó sobre la jove de disset anys Rosa García Grima, de Monistrol de Montserrat, que va morir ofegada el 4 de maig de 1939 en caure al riu Llobregat mentre pujava a la barca de taulons que substituïa el pont que havien volat les tropes republicanes en retirada el 24 de gener, un dia abans de l'entrada de l'exèrcit franquista al poble, que havia dut a terme un bombardeig que va causar tretze morts.
Amb el pont sobre el Llobregat ensorrat per la meitat, s'havia improvisat un pas de barca per unir les dues vores: la coneguda com l'Altra Banda amb la Vila. La Rosa García havia acabat el seu torn de treball a la fàbrica i tornava cap a la casa familiar del núm. 5 del carrer de la Trinitat, aleshores rebatejat com a avenida de José Antonio (Primo de Rivera, fundador de la Falange Española). A hores d'ara no es coneix a quina de les dues fàbriques treballava, si a Cal Manel o a Cal Batalla. En les baixes per defunció que consten en el padró de l'1 de desembre de 1939, Rosa García Grima figura com a treballadora de fàbrica sense cap altra especificació.
Segons ha recollit Redó al portal recuperant la memòria familiar, la Rosa García va saltar des de la vora a la barca quan aquesta ja salpava i va caure a l'aigua en una de les parts més fondes del riu, aleshores plena de runa i de ferros a causa de la voladura. El seu cos no es va trobar fins el dia 29 de maig, aturat a la resclosa del cal Coma. L'autòpsia va determinar que havia mort ofegada; van signar l'acta de defunció el jutge de pau Antoni Marcet i el secretari Joan Molas.