Cercàvem l'església de l'antiga parròquia de Santa Cecilia de la Grevalosa, coneguda també en aquella contrada com Sant Marc. Està situada a escassament cinc quilometres del nucli urbà de Castellfollit, accessible per una pista forestal en bon estat –potser algun punt no excessivament adequada si patiu vertigen- està situada dalt d'un espadat, al límit de les comarques del Bages i l'Anoia, des d'on s'albira una bellíssima panoràmica.

Santa Cecília de lluny. Foto: Antonio Mora Vergés

Segons les cròniques és una construcció de finals del segle XII o del començament del segle XIII; d'aquella primitiva construcció en resta avui ben poca cosa. No aconseguíem identificar l'obertura de la porta original que es trobava al mur de ponent. Al segle XVII, possiblement com a conseqüència del creixement demogràfic, calgué ampliar el temple, i això va comportar situar l'accés al matí, on s'aixeca també un airós campanar d'espadanya; a la part posterior, veiem dos grans contraforts, ens expliquen que anteriorment hi havia l'edifici de la rectoria que molt malmesa, fou definitivament enderrocada desprès del paorós incendi de 1980. Avui recolzat a la paret de l'església, veiem un parallamps.

Santa Cecília per darrera. Foto: Antonio Mora Vergés

Cartell del cementiri de Santa Cecília. Foto: Antonio Mora Vergés

Al costat de migdia hi ha el petit cementiri; damunt la porta, unes breus paraules ens exhorten a la pregaria.

Santa Cecília des del pedró. Foto: Antonio Mora Vergés

Prop de l'església, a l'alçada del rudimentari pedró, observem les restes d'una edificació entre les que identifiquen les rajoles vermelles d'un cup de vi.

Tina de Santa Cecília. Foto: Antonio Mora Vergés

No puc entendre –únicament ho explica l'odi cerval al nostre poble– les raons del massiu abandó del sector primari, que convertirà les terres de conreus, en erms o, en el millor dels casos, en boscos de pins, inútils ara des d'un punt de vista estrictament econòmic, i fins inadequats si es pretenia recuperar la fauna salvatgina.

Més enllà de la "sortida portuguesa, grega o irlandesa", ens podem plantejar -com una veritable solució a la crisis econòmica- la recuperació de l'activitat agrícola; tindrem la certesa pel que fa a la idoneïtat dels productes que consumim, i fins podem plantar "energia motriu" en les immensitats quasi desèrtiques de la Catalunya "real".

El diumenge més proper a la diada de Sant Marc –el 25 d'abril– es veïns de la contrada, els de Castellfollit del Boix, i una bona colla de les poblacions properes, celebren aquí l'aplec del sant, en el que desprès de l'ofici litúrgic es reparteix a tots els assistents el típic panet de Sant Marc.

Per descomptat, no espereu trobar ni boix, ni grèvol. El "progrés" es tradueix aquí en vegetació arbustiva, brusca i uns pins minúsculs.