S'avança quatre mesos el reforç del Grup de Prevenció d'Incendis per la sequera «extraordinària»

Acció Climàtica ha activat el dispositiu que passa de 30 persones a 60 i amb vuit bases de sortida

El Grup de Prevenció d'Incendis Forestals fent tasques de vigilància a Castellgalí
El Grup de Prevenció d'Incendis Forestals fent tasques de vigilància a Castellgalí | Nia Escolà / ACN
Nació
23 de febrer de 2024, 14:11
Actualitzat: 14:32h
Per primer cop en la història, el Govern ha avançat quatre mesos l'operatiu d'estiu del Grup de Prevenció d'Incendis Forestals (GPIF) del Departament d'Acció Climàtica per la situació "extraordinària" de sequera al país. El dispositiu, en marxa aquesta setmana, dobla els efectius – de 30 persones a 60- per tasques de prevenció, vigilància i primeres intervencions i amb vuit bases de sortida a tot el territori. "Això no havia passat mai", ha explicat la directora general de Boscos d'Acció Climàtica, Anna Sanitjas, tot remarcant que els arbres "estan al límit" per la falta de pluges en els darrers tres anys. Aquest cap de setmana s'hi sumarà el vent de ponent i mestral des de la Catalunya Central en avall i es demana extremar precaucions.

"No podem fer que plogui, però sí que hem d'estar preparats fer front a les pitjors condicions", ha afirmat Enric Sapés, cap de projectes especialitzats del GPIF durant una jornada de vigilància a Castellgalí, als peus de Montserrat.

Amb el personal incorporat aquesta setmana, s’ha passat a poder disposar de 70 efectius amb 26 vehicles, un tractor equipat amb desbrossadora i una arada de discos per realitzar tasques preventives i tres robots desbrossadors que serveixen per fer tasques de trituració i eliminació de restes vegetals. Els vuit equips mobilitzats actuen des de Vilamalla (Alt Empordà), Torreferrussa a Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Oriental), Benifallet (Baix Ebre),  Ulldemolins (Priorat), Constantí (Tarragonès), Arnes (Terra Alta), Tremp (Pallars Jussà) i Calaf (Alta Anoia).

Les unitats del Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals (GEPIF) duen a terme tasques de manteniment d’infraestructures de prevenció d’incendis forestals o el manteniment d’àrees estratègiques de baixa càrrega de combustible, entre d'altres.  També fan vigilàncies en boscos de ribera per prevenir incendis de borrissol dels pollancres -molt inflamable- alhora que també es fan cremes controlades per al manteniment de pastures a l'alta muntanya.

La presència d'aquests efectius permet una primera actuació ràpida en cas que sigui necessari i evita així que els focs siguin grans i destructius. "Acció Climàtica elabora un mapa diari del risc d'incendi i ens marquen les rutes", explica Enric Sapés. Una part important són també les feines de dissuasió en moments de més risc com l'actual, i posa l'exemple d'urbanitzacions urbanes en zones forestals on "realment hi a més perill" de foc i, en cas d'incendi, fan la primera actuació a l'espera de l'arribada dels Bombers. Una feina que també fan en coordinació sempre amb ADF i Agents Rurals.
 

"Treballem com si fos un estiu"

Sapés, que porta més de vint anys treballant en el sector, admet que "mai havien treballat un febrer com si fos un estiu". La situació és tan extrema que fins i tot ells mateixos han de vigilar a l'hora de treballar amb maquinària per no causar cap foc. "I això és el que hauria de fer tota la ciutadania, els boscos són un polvorí i cal anar molt amb compte amb fer activitats en zones forestals", ha afegit.

La sequera acumulada en els últims tres anys i els rècords històrics de falta d'aigua a la vegetació ha fet disparar el risc d'incendis forestals. De fet, els boscos de Catalunya "són més vulnerables que mai" en aquesta situació i per això es treballa per reduir riscos i protegir i conservar els ecosistemtes.
 

Un escenari incert i preocupant a l'estiu

El Departament d'Acció Climàtica i els tècnics alerten que la situació és "extrema" i el risc d'incendi és molt alt a causa de la falta de pluges. "El que veiem fent el seguiment de vegetació és que aquest febrer està essent extremadament sec respecte els trenta últims anys", ha detallat la responsable de Boscos del Departament, Anna Sanitjas. "I això ens porta a que, si no plou, entrarem a l'estiu amb una situació extrema i pràcticament desconeguda perquè no sabem com es podran comportar en una situació tan crítica". L’actual sequera, una de les més intenses i extenses del darrer segle, està portant la vegetació a una situació de decaïment i mortalitat mai vistes en extensió i distribució a molts indrets del país.

Una de les dades que preocupen és la baixa humitat. Segons explica Francesc Xavier, de l'equip de prevenció d'incendis, "tenim una humitat molt baixa per aquesta època i la situació encara no és crítica, però a mesura que avanci la primavera, la temperatura i la radiació pujaran i les necessitats d'aigua de les plantes s'incrementarà de forma exponencial". Xavier afegeix que, "si no plou, els problemes seran molt seriosos". En aquest sentit, remarca que "no cal que les plantes morin perquè la situació empitjori" perquè, pel sol fet d'estar seques, ja són "un combustible molt favorable pel foc".

L'afectació a la vegetació

Segons el mapa elaborat mitjançant satèl·lit (VIIRS), que compara l’actual quantitat d’aigua i verdor de la vegetació amb les registrades per a la mateixa època als darrers dotze anys, la quantitat d’aigua i la verdor de la vegetació no havien estat mai tan baixos a gran part del país. Entre els punts que se situen en mínims històrics hi ha bona part de la Catalunya Central, litoral i prelitoral central, interior de les Terres de l’Ebre i el nord-est.

Aquesta situació es tradueix en afectacions a la vegetació que van des de la pèrdua de fulles i mortalitat de branques fins a la mortalitat d’individus o masses senceres, i en un debilitament general de les masses que les fa més vulnerables a l’atac de plagues o malalties. Actualment, hi ha més proporció de vegetació morta o debilitada a les masses forestals que són més susceptibles de patir incendis, fins i tot fora de les èpoques o situacions més habituals fins ara.

Sanitjas també ha explicat que la caiguda d'arbres és un altre dels riscos als quals s'està fent front amb tales selectives. I posa l'exemple de zones del Garraf on la sequera ha fet "col·lapsar" algunes masses senceres de pinedes. "És de les coses que més ens preocupa i estem actuant de forma dirigida per evitar riscos de caiguda a persones", ha dit.

Tot plegat porta al Departament d'Acció Climàtica a pensar que les campanyes de prevenció d'incendis ja no es concentraran només a l'estiu sinó que s'aniran dispersant al llarg de tot l'any. "Abans era del 15 de juny al 15 de setembre", però episodis de vent combinats amb molta sequera faran disparar el risc d'incendi i caldrà donar-hi resposta, ha conclòs la responsable de Boscos.