Sean Scully, que té un espai d'art permanent a Montserrat, marxa de Barcelona pel català

Societat

L'artista abstracte assegura en un reportatge al Financial Times que ha deixat la seva casa i el seu estudi perquè la gent "parlava català com dient 'fote't'"

ARA A PORTADA

Successos El grup que generava incivisme a Sant Domènec es trasllada a la plaça Europa Pere Fontanals
Successos L'ADF rescata el conductor d'una retroexcavadora envoltada per un incendi a Artés Pere Fontanals
Política El Tribunal Suprem amnistia la santvicentina Adriana Delgado Pere Fontanals
Política El ple de Moià debatrà la modificació urbanística d'El Prat enmig d'una nova protesta ciutadana Pere Fontanals
Societat El Sopar del Tomàquet del Bages reuneix 193 comensals en una edició de rècord Pere Fontanals

J.V.

Publicat el 23 d’agost de 2021 a les 20:24

Actualitzat el 23 d’agost de 2021 a les 20:32

El pintor Sean Scully ha explicat en un reportatge a Financial Times els motius que el van portar a abandonar Barcelona, on residia amb la família i tenia el seu estudi. Segons ha apuntat al rotatiu britànic l'artista irlandès, li molestava que li parlessin en català.

Scully va inaugurar el 2014 l'Espai d'Art Sean Scully a la capella del monestir de Santa Cecília de Montserrat, després d'oferir sense èxit a l'Ajuntament de Barcelona que exposés 200 obres seves. El Museu de Montserrat també va impulsar l’Institut Art i Espiritualitat Sean Scully, per vetllar per la dinamització del nou centre cultural.

"A Barcelona anaves a les reunions i parlaven completament en català, com dient 'fotet', relata l'artista abstracte, que va obrir el seu estudi barceloní el 1994 i va viure a cavall entre la ciutat, Nova York i Munic.

Tant ell com la seva esposa, l'artista Liliane Tomasko, van decidir instal·lar-se al municipi francès d'Aix-en-Provence "pel creixement del nacionalisme a la ciutat que estimaven". Tomasko assegura que a l'escola van demanar que el seu fill parlés català. "Això ho va fer impossible", afirma.

Escull Manresa com la teva font preferida de Google