Xavier Sucarrats: Se les prometien molt felices al Bernabeu amb la visita del Barça. Els tres punts d'avantatge del Real Madrid havent jugat un partit menys, les catorze victòries consecutives dels blancs i el silenci de Mourinho eren els arguments que utilitzaven a la capital espanyola per manllevar aquella pretèrita frase culer d' “Aquest any sí”. El fi de cicle sembla més a prop amb el gol de Benzema als 22 segons.

Però aquest Barça és molt Barça. Compta amb Messi, Xavi, Iniesta, Puyol, Piqué i companyia. I sobretot, té el millor entrenador del món: Pep Guardiola.

El tècnic santpedorenc ha mantingut el mateix discurs en una situació nova. Fins ara, acostumat a anar per endavant del seu màxim rival, el missatge era de prudència i respecte. No hi havia res guanyat. Ara, anant per darrera, el discurs era el mateix. No hi ha res perdut. Novament, el Pep va saber gestionar la situació fidel al seu estil.

L'atreviment amb què va jugar el Barça a Madrid és pròpia de genis. Ni les ganes de linxament que li tenen alguns sectors el va fer variar el seu plantejament. Jugar amb tres defenses al minut quinze per aixecar una situació adversa va ser sorprenent. Més, per la capacitat d'un rival que sap jugar molt a la contra i el marcador a favor. Però el Pep és qui hi entén. I els resultats li donen la raó. Dissabte, va fer feliç a la parròquia barcelonista. Una vegada més.

El canvi de cicle arribarà més tard o més d'hora. Amb Guardiola o un altre tècnic a la banqueta. Si és amb el Pep, segur que gestionarà la situació amb la mateixa elegància que fins ara. Qüestió de principis.