Xavier Sucarrats: La segona entrada del Diccionari de la Llengua Catalana defineix consistència com a solidesa o fermetat. Aquesta manca de solidesa o fermetat ha estat el principal pecat del Bàsquet Manresa en el primer tram de competició. No saber rematar partits que estaven molt ben encarats van contribuir, i molt, a la pèssima primera volta del club bagenc.

Pròrrogues, finals ajustats i marges deixats escapar de forma increïble expliquen perquè el Bàsquet Manresa ocupa plaça de descens amb només tres victòries. El primer exemple es va viure al Nou Congost a la segona jornada davant l'Herbalife Gran Canaria, el rival de diumenge vinent a Las Palmas. Després van arribar els partits davant Blancos de Rueda Valladolid, Lagun Aro, CB Canarias, València Basket i Caja Laboral. Tots perduts per sis punts o menys i després de desaprofitar situacions molt favorables.

Davant el Blusens Monbus la història va ser diferent. Des del primer minut fins al darrer. L'equip no es va desinflar en cap moment i tots els jugadors van sumar. Salva Arco va jugar el seu millor partit al Bages i va demostrar que pot ser un home important i afegir-se a Javi Rodríguez, Troy Devries, Josh Asselin i Adam Hanga com a pilar de l'equip. Fins i tot en els minuts en què la situació podia complicar-se la pilota no va cremar a ningú i va trobar el camí de cèrcol.

La victòria davant els gallecs es només un primer pas cap al difícil pas cap a la permanència. I en cap cas no garanteix res. Si es fa cas a declaracions com les de Zan Tabak i Moncho López, el Bàsquet Manresa no és, per qualitat, un dels dos pitjors equips de la lliga. Tots dos es mostren convençuts de les possibilitats de permanència dels bagencs. Toca a Ponsarnau i els seus jugadors donar la raó a aquests tècnics. Però això només s'aconseguirà si l'equip té consistència.