Xavier Sucarrats: Diumenge no va poder ser i la bona imatge oferta davant el Laboral Kutxa no es va transformar en victòria. Posats a ser honestos, els bascos van ser els justos vencedors del partit i, en el tram final, no hi va haver opcions reals de victòria per La Bruixa d'Or. Això no treu el mèrit de plantar cara a un dels grans de la competició. Ni tan sols, quan els visitants van aconseguir deu punts de renda l'equip de Borja Comenge va abaixar els braços. Tampoc s'ha de considerar aquest fet com un mèrit. És l'obligació de qualsevol professional que té al darrera una empresa o massa social que li paga un salari. Però fa un any, l'equip s'hauria ensorrat i la diferència final al marcador hagués estat força més gruixuda.
El Laboral Kutxa ja és història. Els manresans han de passar pàgina i centrar-se en els propers compromisos. L'horitzó planteja quatre partits importantíssims les properes quatre setmanes. Estudiantes, Guipúscoa, Fuenlabrada i Múrcia seran els propers equips a qui s'enfrontarà La Bruixa d'Or. Tots ells rivals directes. Tos ells, conjunts de la “mateixa lliga”. Estar a un bon nivell i, sobretot, aconseguir bons resultats pot donar molta tranquil·litat al Nou Congost. Perdre no és definitiu. Tampoc ho és guanyar. Però una mala ratxa pot despertar vells fantasmes que, si bé semblen endormiscats, són encara massa propers en el temps.
El CB Valladolid ja va donar un ensurt que ha de servir d'advertència. No serà fàcil guanyar contra ningú. Amb Monroe, hi ha un argument més. I dels importants. Però els noms no guanyen partits. Els partits es guanyen amb encert i coratge. I de coratge, a La Bruixa d'Or n'hi ha. Un coratge vital per aquest tram important.
