El 12 de setembre de 1981 el rotatiu espanyol El Caso (1952-1997) va publicar, amb el seu habitual llenguatge sensacionalista, una de les històries més negres i macabres que ha viscut la ciutat de Manresa en els darrers anys (deixant de banda, és clar, tot el que va passar durant la Guerra Civil).  Una història que té com a protagonistes l'Adolfo Domínguez, de trenta-dos anys i nascut a Galícia, i la Luisa Sevilla, la seva dona, extremenya, de trenta anys. Tots dos van ser brutalment assassinats a trets d'escopeta deixant orfes tres nenes de 8 anys, 3 anys i 3 mesos; l'Ana, la Sandra i la Mónica. 

Els fets van tenir lloc la nit del 30 al 31 d'agost de 1981. Era Festa Major i la Luisa i l'Adolfo van tancar una mica més tard del normal el bar que regentaven, des de feia un any, al carrer Nou de Santa Clara, prop d'on vivien.  En aquell barri, i tal com explica la Sandra, la filla mitjana, "molts veïns prenien la fresca just davant del bar que tenien els meus pares.  Allà hi havia un mur amb una mica d'esglaó i la gent s'hi asseia a xerrar". I això és el que van fer els seus pares quan, de cop i volta, un home que ja havien vist abans se'ls va acostar i els va disparar amb una escopeta. Primer a ell i després a ella. Domínguez va morir a l'acte. Sevilla va poder ser traslladada d'urgència a l'hospital però la ferida que tenia al tòrax no va deixar que aguantés gaires hores viva. 

L'assassí, Daniel Díaz, que vivia a Callús, havia comprat, tres mesos abans, una mula al pare d'Adolfo Domínguez, Antonio, un home que tota la seva vida s'havia dedicat a la compra-venda de bestiar. "L'avi [Antonio] viva amb nosaltres. Casa nostra era gran i hi teníem, fins i tot, una quadra que sempre estava plena dels animals que ell comprava i que posteriorment venia", exposa la Sandra. 

El tracte de venda de la mula amb l'individu callussenc, segons va informar "El Caso" en el seu moment, es va desenvolupar amb normalitat i sense cap queixa. Però per causes que es desconeixen, l'animal va morir. Davant d'aquest fet, Díaz "va voler buscar raons" –en paraules de la filla mitjana de les víctimes– amb Antonio Domínguez. El va anar a buscar allà on havien fet el tracte, al bar de l'Adolfo i la Luisa, però no el va trobar. "Com que estava molt enfadat perquè l'avi no hi era, va començar a cridar i a parlar malament, i el meu pare el va fer fora del local", relata la Sandra, que en tot moment aclareix que "tot això m'ho han explicat perquè jo no recordo res". 

Al cap d'unes hores Díaz va tornar, aquell cop acompanyat d'una escopeta que tenia sense llicència. "I tot va anar molt ràpid", lamenta la Sandra. Després dels trets que va disparar va agafar la furgoneta i va marxar Escodines avall. A la cantonada d'on abans hi havia la farmàcia Guanyabens (plaça Sant Ignasi, 30), dos veïns del barri van tallar el pas al vehicle de l'assassí i el van retenir fins que va arribar la policia. 

El judici per l'assassinat de l'Adolfo i la Luisa es va celebrar pocs dies després de la barbàrie. "Díaz només va ser condemnat a 8 anys de presó", expressa la filla mitjana que, afegeix que, "a través de diverses fonts m'ha arribat que l'home que va matar els meus pares es va morir fa uns anys".