El topònim esta relacionat amb l’existència -en algun moment de la història– d’or en el curs del riu. Neix al peu de la Roca Gran de Ferrús, a la serra d'Ensija, al terme de Gòsol.

Rep el nom d'Aigua de Llinars fins a Llinars. Després de passar el congost de Sant Pere de Graudescales entra a la Valldora i travessa molt encaixat l'accidentat relleu del Berguedà i del Solsonès però a partir de Sorba la vall s'eixampla. És un riu prepirinenc de les comarques del Berguedà, Solsonès i Bages, afluent per l'esquerra del Cardener en el qual desguassa a prop de Cardona a 414 m. d'altitud.

L’indret, conegut com Vall d’Ora (729 m alt), és un Poble del municipi de Navès (Solsonès), centrat en l'església parroquial (Santa Eulàlia), situada a la dreta de l'aigua d'Ora, al peu del tossal on s'assenten l'església i masia del Soler de Gramoneda, al sector mitjà de la vall d'Ora; en depèn l'església de Móra. El lloc és esmentat ja l'any 839.

Sant Lleïr de la Vall d'Ora. Caseria, església i hotel (810 m alt) del municipi de Navès (Solsonès), al N del terme, sota els cingles de Busa, a l'esquerra de l'aigua d'Ora, al centre d'una ampla vall que domina, al SE, l'església parroquial de la Móra i, al SW, la de la Selva.

A pocs metres es pot admirar un petit però bell pont romànic.

Esmorzàvem a la Masia el Pujol, on ens feien saber que les claus de Sant Pere de Graudescales la tenia una família que anaven amb quitxalla i que trobaríem possiblement prenent un bany.

Aquesta casa pairal és una de les més grans de la vall i amb més història. La recent rehabilitació, ha permès no solament consolidar les estructures, sinó dotar-la dels elements necessaris per poder oferir uns serveis de qualitat als visitants. Actualment la casa disposa de sales amb llar de foc, miradors a la vall, calefacció, aigua calenta, una petita sala de jocs, etc.

Assoliríem finalment el pla de Sant Pere de Graudescales, no sense un cert calfred en superar el pont de fustes, i accediríem a l’interior del temple un cop trobada la família que estava prenent un bany.

Trobem la següent informació al lloc:

"Petit monestir (Sant Pere de Graudescales) del municipi de Navès (Solsonès). El prevere Magnulf hi edificà una església i la dotà amb vista a la constitució d'un monestir, consagrat el 913; tot i que havia d'ésser benedictí, de fet s'hi instituí una comunitat de preveres de tipus canonical.

Pertanyia a la propietat de la mitra urgellesa. A la segona meitat del s XII fou refeta l'església, un bell edifici d'una nau i creuer amb tres absis i un cimbori o cúpula (restaurat per la diputació de Barcelona, a partir del 1956).

Fou un monestir de vida migrada; el prior, però, fou el degà a la vall de Lord fins a la institució del bisbat de Solsona, que el deganat passà als canonges solsonins.

El 1504 ja no hi havia monestir ni culte a l'església. La parroquialitat passà a l'església veïna de Sant Cristòfol de Busa".

Sant Andreu de la Mora -al que finalment no accedirem- ens fa perdre un temps preciós, que ens farà arribar a casa amb un notable retard.

Tots plegats, la Carmen, el Tomàs, El Raquel, el Toni i jo mateix, tenim clar que ens caldrà tornar per seguir recollint els tresors d’aquesta Vall.