El topònim esta relacionat amb l’existència -en algun moment de la història– d’or en el curs del riu. Neix al peu de la Roca Gran de Ferrús, a la serra d'Ensija, al terme de Gòsol.
Rep el nom d'Aigua de Llinars fins a Llinars. Després de passar el congost de Sant Pere de Graudescales entra a la Valldora i travessa molt encaixat l'accidentat relleu del Berguedà i del Solsonès però a partir de Sorba la vall s'eixampla. És un riu prepirinenc de les comarques del Berguedà, Solsonès i Bages, afluent per l'esquerra del Cardener en el qual desguassa a prop de Cardona a 414 m. d'altitud.
L’indret, conegut com Vall d’Ora (729 m alt), és un Poble del municipi de Navès (Solsonès), centrat en l'església parroquial (Santa Eulàlia), situada a la dreta de l'aigua d'Ora, al peu del tossal on s'assenten l'església i masia del Soler de Gramoneda, al sector mitjà de la vall d'Ora; en depèn l'església de Móra. El lloc és esmentat ja l'any 839.

Rep el nom d'Aigua de Llinars fins a Llinars. Després de passar el congost de Sant Pere de Graudescales entra a la Valldora i travessa molt encaixat l'accidentat relleu del Berguedà i del Solsonès però a partir de Sorba la vall s'eixampla. És un riu prepirinenc de les comarques del Berguedà, Solsonès i Bages, afluent per l'esquerra del Cardener en el qual desguassa a prop de Cardona a 414 m. d'altitud.
L’indret, conegut com Vall d’Ora (729 m alt), és un Poble del municipi de Navès (Solsonès), centrat en l'església parroquial (Santa Eulàlia), situada a la dreta de l'aigua d'Ora, al peu del tossal on s'assenten l'església i masia del Soler de Gramoneda, al sector mitjà de la vall d'Ora; en depèn l'església de Móra. El lloc és esmentat ja l'any 839.

Santa Eulàlia. Antonio Mora Vergés
Sant Lleïr de la Vall d'Ora. Caseria, església i hotel (810 m alt) del municipi de Navès (Solsonès), al N del terme, sota els cingles de Busa, a l'esquerra de l'aigua d'Ora, al centre d'una ampla vall que domina, al SE, l'església parroquial de la Móra i, al SW, la de la Selva.

Sant Lleïr de la Vall d'Ora. Antonio Mora Vergés
A pocs metres es pot admirar un petit però bell pont romànic.

Pont romànic. Antonio Mora Vergés
Esmorzàvem a la Masia el Pujol, on ens feien saber que les claus de Sant Pere de Graudescales la tenia una família que anaven amb quitxalla i que trobaríem possiblement prenent un bany.
Aquesta casa pairal és una de les més grans de la vall i amb més història. La recent rehabilitació, ha permès no solament consolidar les estructures, sinó dotar-la dels elements necessaris per poder oferir uns serveis de qualitat als visitants. Actualment la casa disposa de sales amb llar de foc, miradors a la vall, calefacció, aigua calenta, una petita sala de jocs, etc.
Assoliríem finalment el pla de Sant Pere de Graudescales, no sense un cert calfred en superar el pont de fustes, i accediríem a l’interior del temple un cop trobada la família que estava prenent un bany.
Trobem la següent informació al lloc:
"Petit monestir (Sant Pere de Graudescales) del municipi de Navès (Solsonès). El prevere Magnulf hi edificà una església i la dotà amb vista a la constitució d'un monestir, consagrat el 913; tot i que havia d'ésser benedictí, de fet s'hi instituí una comunitat de preveres de tipus canonical.

Exterior de Sant Pere de Graudescales. Antonio Mora Vergés

Interior de Sant Pere de Graudescales. Antonio Mora Vergés
Pertanyia a la propietat de la mitra urgellesa. A la segona meitat del s XII fou refeta l'església, un bell edifici d'una nau i creuer amb tres absis i un cimbori o cúpula (restaurat per la diputació de Barcelona, a partir del 1956).
Fou un monestir de vida migrada; el prior, però, fou el degà a la vall de Lord fins a la institució del bisbat de Solsona, que el deganat passà als canonges solsonins.
El 1504 ja no hi havia monestir ni culte a l'església. La parroquialitat passà a l'església veïna de Sant Cristòfol de Busa".
Sant Andreu de la Mora -al que finalment no accedirem- ens fa perdre un temps preciós, que ens farà arribar a casa amb un notable retard.

Sant Lleïr i Sant Andreu de la Mora. Antonio Mora Vergés
Tots plegats, la Carmen, el Tomàs, El Raquel, el Toni i jo mateix, tenim clar que ens caldrà tornar per seguir recollint els tresors d’aquesta Vall.