La incontinència urinària és una de les disfuncions més freqüents en la dona que moltes vegades s'amaga per vergonya. Coincidint amb el Dia Mundial de la Incontinència Urinària, que es commemora el 14 de març, els serveis de Ginecologia i Rehabilitació de la Fundació Althaia i el Servei d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) del Bages-Solsonès organitzen una xerrada-taller que té per objectiu donar visibilitat a aquesta malaltia i facilitar així que sigui motiu de consulta i pugui ser tractada amb totes les eines actuals. L'acte porta per títol Incontinència urinària, donem-hi veu i tindrà lloc el mateix dijous 14 de març, a les 6 de la tarda, a la sala d'actes de la Fundació Universitària del Bages (FUB).

La sessió, adreçada a la ciutadania, constarà de tres parts. En la primera es farà una introducció als tipus d'incontinència, diagnòstics i tractaments actuals. A continuació intervindran dones amb incontinència que exposaran la seva experiència. La part final serà pràctica amb un taller d'exercicis de Kegel, mesures d'higiene i dieta.

La incontinència urinària és la pèrdua involuntària d'orina que afecta una de cada tres dones. Normalment apareix quan els músculs del sòl pelvià s'han debilitat i pot empitjorar amb l'obesitat, l'embaràs i el part, la menopausa o la tos crònica, entre altres factors. Aquesta malaltia també es relaciona amb l'estrenyiment i les infeccions urinàries. Existeixen altres causes d'incontinència, com ara problemes amb la pròstata i lesions neurològiques. A més, alguns medicaments també poden causar trastorns a la bufeta. Encara que molt sovint es presenta o s'agreuja amb l'edat, no es tracta només d'una manifestació de l'envelliment.

N'existeixen fonamentalment tres tipus: la d'esforç, que està associada a la tos, esternuts i córrer; la d'urgència, que es manifesta amb unes ganes incontrolables d'anar al lavabo i a l'escoltar o tocar aigua, i una de mixta que associa símptomes dels dos tipus anteriors. La incontinència d'esforç té com a primer tractament un enfortiment de la musculatura del sòl pelvià i un canvi d'hàbits. El tractament de primera línia de la d'urgència consisteix en relaxar la musculatura de la bufeta mitjançant fàrmacs, evitant la presa de líquids i excitants en excés i pautant uns horaris per anar al lavabo.

Els exercicis del sòl pelvià, les mesures sobre la dieta i les conductes poden millorar la percepció i la severitat dels símptomes, però si amb això no és suficient el tractament pot ser mèdic, amb fisioteràpia específica o quirúrgic. En cas de patir incontinència urinària es recomana consultar els professionals –ja sigui el metge de capçalera, la llevadora, el ginecòleg o el metge rehabilitador–, que orientaran sobre la millor opció en cada cas.

La Unitat de Sòl pelvià, un treball transversal

La Fundació Althaia disposa d'una Unitat del Sòl pelvià, formada per professionals dels serveis de Medicina Física i Rehabilitació i Ginecologia i Obstetrícia, que està ubicada a l'ASSIR Bages-Berguedà, al CAP Bages de Manresa. S'hi atenen pacients amb diferents tipus de disfuncions del sòl pelvià, entre les quals la incontinència urinària femenina. Per prevenir-la o abordar-la, a més de les visites i exploracions individuals, es realitzen dos tipus de tractaments de fisioteràpia en grup.

Per una banda, hi ha les sessions preventives pre i postpart en què es treballen aspectes relacionats amb la higiene personal i postural i també els exercicis de Kegel, que contribueixen a enfortir els músculs de la zona pelviana. L'any passat,130 dones van assistir a les classes prepart i, 140, a les postpart, en què també s'introdueixen exercicis hipopressius.

D'altra banda, un total de 270 dones diagnosticades d'incontinència urinària van realitzar tractaments grupals per intentar pal·liar els efectes de la malaltia i evitar-ne la progressió. En la majoria de casos, aquestes usuàries van ser derivades a aquestes sessions en grup per les seves llevadores.

Consells per evitar disfuncions del sòl pelvià

- Beure la major part de líquids durant el matí i la tarda i no a la nit. Els líquids no només es troben a les begudes, sinó també en aliments com la sopa.
- Orinar cada 2-3 hores i evitar passar llargues estones sense anar al lavabo.
- Evitar el tabac, que és un irritant tòxic sobre la bufeta i pot ser causant d'incontinència i de càncer de bufeta.
- No abusar de cafè, te, alcohol, begudes ensucrades i infusions, que són estimulants de la bufeta i poden produir incontinència.
- Mantenir una dieta saludable ja que el sobrepès pot causar incontinència.
- Prendre mesures per reduir el restrenyiment.
- Evitar la tos crònica.
- Evitar activitats d'impacte com córrer, fer aeròbic, steps...