L'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa, adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), estudia les restes trobades a la muntanya de Montserrat del que podria ser el jaciment més gran conegut del sud-oest d'Europa format després de l'impacte d'un meteorit.

El descobriment, realitzat per l'investigador Agustín Alcaraz, es remetrà en els pròxims dies al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) perquè determini la seva validesa, mentre el catedràtic d'Investigació i Prospecció Minera de la UPC, Josep Maria Mata, realitza una primera anàlisi per aclarir si els minerals trobats són realment tectites.

Alcaraz assegura haver trobat un jaciment d'uns 30 metres de longitud on s'acumulen tectites -el mineral terrestre que conté menys proporció d'aigua i l'origen del qual s'atribueix a impactes de meteorits, asteroides i explosions nuclears-, cosa que atribueix a un xoc que també podria haver influït en la consolidació de la morfologia actual de Montserrat.

El catedràtic Mata, tot i això, ha dit "discrepar" de la teoria d'Alcaraz a falta d'una altra confirmació al laboratori, i ha considerat que la troballa, segons la seva primera observació visual, correspon a restes de ferro.

Mata ha apostat per analitzar en profunditat les restes del que podria ser el jaciment més gran d'Espanya format després de l'impacte d'un meteorit, ja que les tectites "poden ser molt similars" a les escòries de ferro, ha precisat. Així i tot, ha assegurat que a Montserrat no es coneix cap explotació minera amb presència de ferro, per la qual cosa de totes maneres s'hauria d'investigar la procedència d'un material aliè a l'entorn.

Les tectites suposadament trobades per Alcaraz presenten dimensions i formes dispars, i les més grans tenen uns 30 centímetres de longitud. La seva aparença és semblant a la d'un vidre però amb una "major densitat", ha assenyalat.