Com cada dilluns des de en fa sis, aquest 3 de juny es va emetre, per TV3, un nou capítol de la sèrie-documental Tor, dirigida per Carles Porta. Sota la pregunta "Qui va matar Sansa?", el periodista urgellenc va desgranant tota la informació que té al voltant del crim a través d'entrevistes amb persones que hi van tenir relació, ja fos directa o indirecta. Una d'aquestes persones és Neus Castañares (en el documental, el seu cognom apareix amb 'ny', però ella mateixa ha demanat a aquest diari que l'escrivíssim amb ñ, "que és com em dic", especifica), una veïna de Santpedor de 40 anys acabats de fer que treballa a l'institut Guillem Catà de Manresa fent de professora del Cicle Formatiu de Grau Mitjà d'Atenció a les persones en situació de dependència.

El seu debut a Tor va tenir lloc aquest mateix dilluns, en el sisè capítol de la sèrie. Carles Porta la va presentar així: "En aquests 27 anys , m'ha contactat molta gent dient que tenia informació de Tor. No us parlaré de tots; només dels que considero més importants". Seguidament, apareix la imatge de Castañares, que explica que fa nou anys (l'estiu del 2015, concretament) va marxar a Mallorca amb unes amigues per fer una travessa per la Serra de Tramuntana. "Estàvem a la carretera, fent autoestop. Jo anava amb una samarreta del Barça de bàsquet, signada pel Dejan Bodiroga. De cop, un noi amb una moto s'atura i ens diu, en castellà, que no esperem pas que ens aturi ningú; que en aquella zona tothom era del Reial Madrid i molt fatxa". 

Després d'aquella escena, segueix explicant la santpedorenca, "va convidar-nos a casa seva". Van passar una vetllada "animada", amb cervesa, vi, algun porro... "I va ser llavors quan ens va dir que ell havia estat involucrat amb les morts de Tor; que l'havien pagat per matar". Però, qui era aquell home? Tot apuntava que es tractava de Miquel Aguilera, un dels sospitosos principals de l'assassinat de Josep Montané (Sansa) que segons van publicar diversos mitjans pocs dies després del crim (juliol de 1995), era fill de Moià.

Aguilera havia conviscut amb la víctima durant un temps, i li feia de guardaespatlles. El dia que va trobar-se el cos sense vida de Sansa, al seu costat hi havia una nota d'Aguilera dient que se n'anava perquè ja n'estava fart. Després d'interrogar-lo, l'aleshores jutge de Tremp va decidir posar-lo en llibertat per falta de proves concloents. Durant els vint-i-set anys d'investigacions de Carles Porta, no hi havia hagut manera de localitzar-lo. Fins que es va localitzar un perfil de Facebook que, tot i no comptar amb cap imatge seva, sí que tenia fotos que feien pensar que era ell qui hi havia al darrere. Neus Castañares va ser clau perquè el director de Tor decidís fer el pas i escriure'l per demanar-li de fer una videotrucada.

El que potser molta gent no sap és que aquesta videotrucada que va sortir en antena dilluns, va fer-se fa dos mesos justos. I que no va ser l'única. Encara n'hi haurà una altra, en el capítol que s'emetrà la setmana vinent. I en aquesta altra hi serà present Castañares. Aguilera-Porta-Castañares per acabar esbrinant si realment el primer i la tercera van coincidir a Mallorca una tarda-vespre del 2015. Perquè per molt que ara sembli que el noi de qui parla la santpedorenca sigui l'exguardaespatlles de Sansa, tot pot girar-se en un tres i no res. I fins aquí podem llegir.

"El mòbil em va explotar de missatges!"

Ja havia anat avisant a la gent més propera: "Avui sortiré a Tor". Però, és clar, n'hi va haver molta altra que això no ho sabia, i que quan la va veure per la televisió pública catalana en prime time en clau d'un dels testimonis més rellevants de la trama del crim, no va poder evitar escriure-la per WhatsApp o Instagram: "Em mòbil em va explotar a missatges! N'he rebut més de cent!", exclama a NacióManresa Neus Castañares, que assegura saber-li una mica de greu "que em demanin si tinc por o si encara no m'han matat. Per fer-me aquest comentari, no m'escriguis!", lamenta.

Perquè ella ja ho sap, que s'ha exposat sortint a explicar el que ha explicat, "però penso que es tracta d'un cas que involucra moltes històries de vida que mereixen tancar-se i estar en pau d'una vegada", reflexiona. No obstant, no va ser pas ella qui va posar-se en contacte amb Porta. "Va ser un amic meu de Manresa que, arran d'unes fotos de Tor i de Rialp que va penjar a Instagram etiquetant Catalunya Ràdio, va rebre un missatge del Carles demanant-li si podia fer servir les imatges pel documental". Aprofitant l'avinentesa, aquest amic va fer-li cinc cèntims al periodista del que Castañares havia viscut l'estiu del 2015 a Mallorca, "i va demanar-li el meu número de telèfon". 

Les gravacions amb el seu testimoni que surten a la sèrie-documental van enregistrar-se fa tres anys, l'agost del 2021. Les que es veuran de la videotrucada amb Aguilera en el proper episodi, ja hem dit que són de fa dos mesos.

"Quinze dies abans d'anar cap a Mallorca vaig estar dinant a Tor"

Neus Castanyares Tor. Això és el que des d'aquest diari hem posat al cercador de Google, a primera hora del matí, per veure si sortia més informació al voltant de la relació d'aquesta santpedorenca amb el crim. Ha aparegut una entrada del Regió7 del 31 d'agost de 2015, amb unes quantes fotos de lectores i lectors explicant breument les seves vacances. En una d'elles s'hi veu una nena i tres noies amb una cervesa a la mà. A sota, aquesta explicació: "L'Aila, l'Eva Boix, l'Elena Garcia i la Neus Castañares han passat les vacances a la Vall Ferrera. A la imatge, descansant a Tor, el petit poble dels Pirineus que es va fer popular pels tres assassinats que s'hi van produir". 

Què volia dir, allò? El mateix any que Castañares havia estat a Mallorca se n'havia anat a Tor? Un cop NacióManresa ha pogut parlar amb Castañares, ha resolt el dubte: "És molt fort perquè l'escapada a la Vall Ferrera la vam fer quinze dies abans d'anar cap a Mallorca!". Resulta, explica ella mateixa, que "pel meu aniversari, unes amigues em van regalar anar de festa major a la Vall Ferrera perquè durant molt temps vaig estar enganxadíssima a una cançó de Bikimel que es diu Farrera i que parla precisament d'aquest indret". 

El darrer dia, "vam decidir pujar a Tor, i ens vam aturar a Casa Sisqueta a fer un beure". Allà, continua, "vam conèixer el Barbes, que no sé si finalment el faran sortir o no al documental, però que trobo que és un personatge d'allò més carismàtic i interessant. No sé si encara és viu, perquè quan el vam conèixer el recordo molt vell". Després d'una passejada pel bosc, van tornar a Casa Sisqueta a dinar. "Feia un sol espatarrant i de cop es va posar a ploure a bots i a barrals", memora. Quan va parar i van anar a buscar el cotxe, "hi havia una roda rebentada". Carles Porta ho va tenir clar: "Segur que va ser el Lázaro".