La Imma Guerra no pot evitar emocionar-se quan explica la situació que viu amb els veïns que té a sobre de casa seva des de fa més d'un any, amb mala maror constant, insults i amenaces, que aquest dilluns al vespre ha pujar un grau, arribant a l'agressió, amb el seu marit traslladat a l'Hospital de Terrassa per una ferida oberta a l'ull que, per ara, li ha fet perdre un 20% la visió. "Arribaven el meu marit i el meu fill d'onze anys a casa i sense dir-los ni una paraula, ven empentar el nen i van colpejar diverses vegades el meu marit atacant-los per l'esquena", explica. Un dels cops de puny li va anar directe a l'ull, que va començar a sagnar. "En sentir els crits, vaig sortir i llavors vaig ser jo qui va rebre", abans no van poder entrar a casa.

Guerra, el seu marit i el seu fill viuen en un habitatge social, en uns baixos del carrer Nou de Santa Clara, ja que ell té reconegut un grau 1 de dependència, amb un 77% de discapacitat, i el seu fill, d'un 30% per una patologia coronària. Els problemes de convivència van començar fa un any amb motiu una gossa petita que tenien que a vegades estava en el pati i bordava. "A ningú més de l'edifici no li molestava, però en comptes de parlar-ho normal, van començar els crits, les amenaces i els insults", explica Guerra. Tot i que ara ja no tenen la gossa a casa, els problemes de convivència van continuar "i fins i tot van anar creixent".

La situació es va tornar insostenible. "Ens han arribat a tirar aigua, escombraries i excrements des del primer pis on viuen mentre érem a fora sopant amb convidats", explica. Generalment les discussions verbals són sempre amb la veïna, però l'agressió d'aquest dilluns ha anat a càrrec del seu marit. "Ens han amenaçat de mort en més d'una ocasió i veient l'atac que hem patit aquest dilluns, els veig capaços de complir la seva amenaça", diu atemorida.

Precisament fa poc més d'un mes, a finals de setembre, va escriure un correu electrònic a l'alcalde Marc Aloy i a diversos regidors de l'Ajuntament explicant-los el cas i avisant-los que en qualsevol moment la situació podia anar a pitjor, "com així ha estat aquest dilluns". Ningú no la va respondre, assegura. No tenen possibilitat d'anar a viure a cap altre lloc. "Vam entrar a viure aquí el 2017, quan Àngels Santolària era regidora de Serveis Socials", i per això s'han dirigit al govern municipal davant el problema que tenen.

"El meu marit pateix una depressió crònica diagnosticada, es visita a diari en el Centre de Dia d'Althaia, i aquest episodi pot agreujar-li encara més l'ànim", explica, "el pot enfonsar o el pot agitar, encara és d'hora per saber-ho. "I el meu fill, pels problemes coronaris que té, tampoc no li van gens bé aquestes experiències", lamenta. Tots dos han hagut de parlar amb els seus respectius metges per entomar la situació.

Imma Guerra està disposada a arribar on calgui. "Demanaré una ordre d'allunyament", explica, "no pot ser que hagi d'entrar o sortir de casa amb por, que no pugui sortir al pati per temor de trobar-me'ls al balcó, que no sàpiga què em trobaré demà ni demà passat". Mentrestant, demana a l'Ajuntament que "prengui alguna mesura". "Abans no sigui massa tard", conclou.