En aquest espai no alçarem la bandera del catastrofisme contra els videojocs. El sector del gaming, no només a escala catalana, sinó a escala mundial, és un dels col·lectius amb més adeptes. És un fet. La sortida d'un videojoc com el Grand Theft Auto 6 genera un terratrèmol similar al que va suposar el primer iPhone o el primer ordinador. Ara bé, l'espectre d'edat en el que es mouen ara els videojocs és cada vegada més baix. Els menors, col·lapsats amb informació tecnològica i virtual, s'adapten més a una pantalla que a escriure, les matemàtiques o la comprensió lectora. I això no és problema dels videojocs. Però aquests sí que formen part d'un paisatge cada vegada més desolador.
Anem a pams. Dècades enrere, plataformes com Habbo Hotel eren una via d'escapament per a milions d'adolescents i joves. Una espècie de xarxa social barrejada en un videojoc online que permetia la connexió i la creació d'un univers paral·lel a la realitat. Ni els majors fanàtics de la ciència-ficció ho podrien haver imaginat millor. Any rere any, aquest sector avançava. Apareixien nous jocs, eines més sofisticades i un element clau: el mercat. Lucrar-se. És igual com i amb quin públic. I a poder ser el menor d'edat. És per això que aquesta newsletter va més dirigida als pares i mares que no pas a nosaltres, els joves, els jugadors.
Aquest mateix cap de setmana a Next us explicarem en detall el Roblox, un videojoc el nom del qual haureu escoltat a casa, en un dels menuts de la família, a l'escola o a la feina. Aquest videojoc ha consolidat una comunitat que connecta fins a 60 milions de persones cada dia i el 42% dels que hi juguen són menors de 12 anys. És una dada esfereïdora, perquè un estudiant de 1r d'ESO s'enfronta a comunitats en línia com ho fa un adult de 27 jugant al Call of Duty. Per què és l'exemple que hem volgut escollir per convertir-se en el tema d'aquesta newsletter?
Perquè existeix un caldo de cultiu. Estem vivint una època en què pares relativament joves i ja criats en una tecnologia encara vigent conviuen amb els seus fills que ja neixen capbussats en entorns gamers i digitals. Això suposa un relaxament absolut en prestar atenció als senyals de perill. Un món que res té a veure amb els videojocs de fa dècades, en el que jugaves sol o amb amics. De manera presencial. Tampoc amb aquells dels anys noranta, que van viure l'esclat de l'online i saben distingir un casino d'un videojoc. Ara, aquesta fina línia es difumina cada vegada més. Fa anys ja en parlàvem al diari, de les loot boxes.
Des de llavors, l'estat espanyol segueix a la cua dels països arreu del món que han posat barreres a aquesta pràctica. Mentrestant, els nostres infants i adolescents conviuen en entorns lúdics com els videojocs, que haurien de ser segurs o que garanteixin experiències que no superin la barrera d'una cartera o d'un pagament per targeta de crèdit. És per això que cal fer un crit d'advertència (que no d'alerta) pels pares i mares. Els videojocs no són l'enemic, com tampoc ho és anar a un bar a prendre un cafè. Sí que ho és deixar desatès el teu fill en una màquina escurabutxaques mentre mires al mòbil el darrer partit del Barça. I al final tot seran disgustos.
Des de Nació us fem un recopilatori de les notícies, temes o reportatges més destacats dels darrers dies:
- Europa investiga si Facebook i Instagram provoquen «comportaments addictius» en menors
- «Kingdom Of The Planet Of The Apes»: al Cèsar el que és del Cèsar, literal; per Marta Ferrer
- Revelen la llista completa de les apps més addictives a l'Estat
- Tens menys de 30 anys i ets autònom? Fes això i rebràs 15.000 euros
Fins a la setmana vinent!