En una data com el 8-M, el focus se situa en les manifestacions, les lluites i les reivindicacions. El carrer es converteix en el principal catalitzador del feminisme, que mostra, any rere any, la seva força. Però un escenari que queda diluït, per raons òbvies, és el digital. Milions de fotografies inundaran les xarxes, llegirem articles, tuits, posts i ens farem creus de la força de desenes de milers de joves catalanes que combaten en una jornada com la d'avui. No és aquí on vull posar la lupa, sinó en els 364 dies restants. Internet, per extensió les xarxes i tots els seus tentacles, són actualment un pou de misogínia. És innegable que existeixen espais segurs, de debat, reflexió i que garanteixin la nul·la agressió. La immensa majoria no és així. Especialment per a les joves.
En un univers on els streamers, influencers i creadors dominen els espais com monarques feudals a l'Edat Mitjana, les dones segueixen sent un objecte d'estudi peculiar. Peculiar per no dir "segueixen exposades a les mateixes pràctiques de cosificació, sexualització, agressions i assetjament que segles enrere", perquè queda massa llarg. Sortiran en tromba a recordar-me les influencers d'Instagram, però jo els recordaré per què existeix OnlyFans. Em retreuran l'impacte que tenen moltes creadores, però jo els recordo que la cultura de la cancel·lació no existeix en el món digital d'aquests personatges. Que li preguntin al Xokas, amb anunci del Ministeri d'Igualtat inclòs.
La misogínia és un virus contagiós, zombie, devorador dels cervells més joves de la nostra societat, que s'escampa a una velocitat vertiginosa i la trobem latent en els comentaris d'Instagram, a les respostes dels stories de les companyes de classe, a les universitats, de feina. A les streamers, creadores, a qualsevol dona que s'exposi. Veiem senyals a les respostes de Twitter (o X), com en els terratrèmols que provoca una creadora al voltant d'una polèmica en comparació a una que protagonitza un home.
Sense anar més lluny, el gir a la ultradreta del vaixell digital en el qual tots anem embarcats és cada vegada més pronunciat. Els vents que bufen són preocupants, gèlids i carregats de rancúnia. D'arguments misògins, de problemàtiques que es traslladen cada vegada més a un públic més jove i d'una sexualització que avança molt en paral·lel de les llibertats sexuals aconseguides per les dones a base de sang, suor i llàgrimes. I moltes llàgrimes, suor i sang brollaran en un futur com això no ho pari ningú.
- Ara de debò, en quin idioma parla aquesta gent? Diccionari 2.0 (II) per a «boomers» i desubicats. Des de Next actualitzem la llista dels conceptes, paraules, expressions i bromes més utilitzades a les xarxes socials i a les plataformes. Feu-hi una ullada, que segur que encara que alguns sou joves, no us assabenteu de res.
- Ja que aquest cap de setmana són els Oscars, no podíem deixar de parlar de cinema. Encara menys si la setmana passada es va estrenar Dune. La nostra prescriptora de confiança, la Marta Ferrer, es va quedar molt relaxada després d'escriure aquesta crítica contundent.
- Quant pot arribar a cobrar un jugador professional de videojocs? Les elevades remuneracions de les estrelles dels esports electrònics han obligat les lligues a regular el límit salarial per mantenir l'estabilitat de l'ecosistema digital. El nostre estudiant en pràctiques, en Marc Vilaseca, us ho explica fil per randa perquè us espanteu de la xifra.
- La Velada d'Ibai ja és en camí. I nosaltres, des de Next, per tercer any consecutiu, us ho explicarem. L'streamer va presentar l'esdeveniment en un acte al Teatre Victòria de Barcelona i revela dos nous formats mai vistos: un dos contra dos i un rei de la pista. Aquí teniu tota la informació.
- El PP de Madrid engreixa la «fatxosfera» a TikTok. Com? El compte oficial del partit a la xarxa social utilitza bromes passades de voltes i, fins i tot, insults per carregar contra Puigdemont, l'independentisme català, el PSOE o la llei d'amnistia, amb milions de likes. Us ho vam explicar en un detallat reportatge