La «prodigiosa màgia verbal» de Josep Carner, reunida en un volum

Josep Carner (1884-1970) era conegut popularment com "el Príncep dels poetes". L'apel·latiu, extremadament estès a l'època entre els col·legues de professió, ja dóna pistes de l'admiració que provocava la seva figura. Llegit, conegut i respectat, Carner va ser tot un prodigi literari, "el gran clàssic del segle XX, si n'hi ha d'haver només un", tal i com subratlla Jordi Cornudella, editor d'Edicions 62, en la presentació en societat d'una fita literària. Després de molts anys de feina –tres dècades, literalment–, l'editorial acaba de presentar el primer tom de l'edició crítica de la seva obra, que comprèn els llibres de poesia publicats entre el 1904 i 1924.
 
El volum mostra xifres prou concloents: més de mil pàgines, 726 poesies publicades i 133 que s'editen dues vegades (els 133 poemes antològics de La inútil ofrena, que el mateix autor revisa el 1924). "És un volum extraordinari i de gran densitat", afegeix Cornudella, un llibre molt important en ell mateix, "i no només perquè anuncia tota la sèrie que vindrà en el futur: d'aquí a un any es publicarà tota la poesia dispersa, i estan previstos una catorzena més de toms". En aquest cas, el llibre se centra en la primera etapa, la del Carner que viu instal·lat a Catalunya, on és el pal de paller de bona part dels saraus literaris i socials. Just abans que marxi a emprendre una carrera diplomàtica que acaba convertint-se en un exili.
 
La "primera edat" de Josep Carner

El volum conté aquesta "primera edat" de la poesia de Carner, amb un llegat d'onze llibres, i també aconsegueix reparar un greuge històric que ha portat al poeta, des del punt de vista de l'edició, "molt maltractat". Maragall, Vinyoli, Foix o Riba, tots ells, tenen edicions de les obres completes. No era, fins ara, el cas de Carner, i l'ocasió s'ho val. Exquisida, elegant i completíssima, aquesta versió "és una proposta exemplar, perquè respecta al màxim l'autor", raona Cornudella. "Són textos a la frontera de la normalització de la llengua, en una edició que està feta per satisfer qualsevol mena de lector". En aquest ordre de coses, el volum té un aparat filològic exemplar, "equiparable a les edicions més rigoroses que es fan a Europa". Una edició que permet a un lector normal accedir als poemes de Carner sense cap entrebanc.
 
El tom publicat presenta als lectors tota la poesia coneguda de Josep Carner, partint dels volums en què va anar aplegant-la ell mateix, i resseguint totes les formes es coneixen de cada poema. Ha estat una tasca ingent de Jaume Coll, curador d'una edició "que va néixer d'una conversa amb Corundella l'any 86 i que ha hagut de vèncer molts obstacles per acabar sortint", segons afirma ell mateix. "És, també, una edició complexa i pensada per a tots els nivells de lectors", cosa que dota d'enorme vàlua la feina realitzada i el resultat final. "Cal tenir en compte –afegeix Coll– que Carner va escriure uns 2.000 poemes, entre els quals Nabí. Entre tots, hi ha més de 3.000 formes". I per controlar aquesta producció tan ingent "es necessita molt de temps".
 
Eliminar el clixé de "poeta antic"
 
Coll també ha remarcat la lluita de Carner amb l'estereotip que se'n té en l'actualitat. El temps i les lectures superficials han provocat que l'autor quedés associat a una imatge gens fidel a la realitat. "En el seu temps, Josep Carner és el poeta nacional, el poeta cívic", descriu Cornudella. "Tenia una idea compartida amb la majoria dels seus lectors sobre què és la catalanitat i el país. No hi ha cap altre poeta que hagi estat capaç de fer això", afirma, rotund. Carner també va ser molt més que una crossa ideològica per als lectors, sobretot gràcies al mestratge exercit en d'altres escriptors, com ara Carles Riba, que sempre el va admirar. "El primer article que va escriure Riba, l'any 1914, era un elogi de La paraula en el vent". I Carner va ajudar a Riba en moltes ocasions, arribant-li a suggerir la cèlebre traducció de l'Odissea. "Tenien una relació magnifica, res de rivalitats". Pura ficció del safareig literari.
 
A banda d'aquests prejudicis a eliminar, Coll i Cornudella advoquen per desterrar de l'imaginari "el clixé de poeta antic i antiquat" que arrossega el poeta, "absolutament contrari al que pensaven els lectors que el van llegir al seu temps. Carner, per a ells, era una autor modern, fins a cert punt escandalós, juganer amb la llengua i un neologista avançat". Per això, quan llegim els seus poemes hem de pensar que van ser escrits per ser llegits en aquells anys. "Carner és molt capaç d'encisar-nos per la seva prodigiosa màgia verbal i musicalitat: però a més, és molt difícil que trobem un sol poema on no hi hagi una sola idea que no ens pugui tocar", afirma Cornudella.
 
"Al darrere de les seves fabulacions sempre hi ha capacitat lúcida de veure quins son els mecanismes amb què funciona la gent". Llegir Carner, i fer-ho d'aquesta manera, reconcilia qualsevol lector amb la seva pròpia tradició. "Tenim una gran sort que un home com aquest hagi escrit en la nostra llengua –conclou Cornudella–, com també Verdaguer o Maragall". Un patrimoni que agafa volada gràcies a obres, rigoroses i ambicioses, com aquesta que ha pogut desenvolupar Jaume Coll.